L’altra cara

Sovint, no en som conscients, en el transcurs de la vida ens atrauen i ens trobem persones que són l’altre cara del mirall. La realitat del que som nosaltres.

Sobre salut i prevenció.

Conversa sobre salut, serveis sanitaris i les teves decisions

J
Un virus d’aquest tipus ha de contagiar tota la humanitat, com el grip.
El poder amb les seves mesures no busca que la gent no es contagiï, sino que ho faci escalonadament perquè no colapsi els serveis.
La millor mesura es la que apliqui cadascú d’acord amb el seu grau de prudència.
I procurar ser l’últim a contagiar-te, perquè a aquesta edat i amb aquesta merda de Sanitat, t’hi va la vida. Però tard o d’hora cauràs.

R
Veurem.
Jo no em penso vacunar de la grip, no ho he fet mai.
Cal tenir reserves de protecció, és a dir estar el més sa possible amb bones defenses. Evitar llocs tancats. Llocs on hi ha molta gent.
Pel virus tampoc em penso vacunar fins que no hi hagi antiviral com els que hi ha actualment contra el VIH (sida), és a dir com diuen el metges de can Ruti, tenir una medicació que pugui contenir el virus. Ells són experts en epidemiologia amb experiència contrastada.

Empúries jazz festival

sona acompanyat per la brisa d’una nit d’estiu, – que no vas ser-, amb ella a la terrassa del passeig d’Empúries. Lluna de plata.

De fons everytime we say goodbye, del Empúries jazz festival, – que no vaser-, …

Every time we say goodbye
I die a little
Every time we say goodbye
I wonder why a little
Why the Gods above me
Who must be in the know
Think so little of me
They allow you to go
When you’re near
There’s such an air of spring about it
I can hear a lark somewhere
Begin to sing about it
There’s no love song finer
But how strange the change from major to minor
Every time we say goodbye
When you’re near
There’s such…

“punto final a una etapa negra”

Posarem “punto final a una etapa negra” quan aquests colons, quintacolumnistes, còmplices necessaris amb els togues, siguin fora de les institucions i no tinguin cap mena de poder.
Per acabar amb aquests només hi ha un camí, deixar de ser súbdits i autodeterminar-se.

Posarem “Punto final a una etapa negra” quan es dissolguin tribunals il·legals que apliquen sentències il·legals perquè en el poder judicial i legislatiu hi ha instal·lada, instaurada i no votada..
Al principi de tot hi ha la guerra i la continuïtat de la farsa de la democràcia del regim del 78…

nota: dos tuits en un replica a – “punto final a una etapa negra” – a les declaracions dels que han manllevat la paula “ciutadans” el portantveus dels autoproclamats i imitadors-falsaris d’una revolució que va esdevenir república, on l’estat és ara l’opressor de la ciutadania.

notari del temps


Desmitificant, mites. Malgrat els morts, desamors i amb ulls d’innocent, despert.
Espero vendre’n molts quan acabi de lligar tots els apunts, per poder pagar les possibles querelles o senzillament per poder retirar-me, independent, de la dependència dels diners, ballar al rachdingue, si és que m’hi deixen entrar algun dia. Empordà.
Desmitificar, explicant el què veia, com ho vivia des dels meus ulls, el què passava, qui eren els revolucionants, revolucionats en contra el sistema, que tot ho sap, revoltar-s’hi. Dissidència festiva. Trencadora.
Només passava per allà. MIL.
Dedicat a la família, als amics, coneguts, saludats i tots aquells que ho vulguin contrastar. Si és que algun editor és decideix a publicar.

(continuarà)

acqua e sale by Mina e Celentano

A les fosques

Els adolescents que trenquen la closca. Créixer. Adults amb motxilles farcides de patiment….
En un entorn local hi passen coses La radio, les xarxes, els blocs. Xafarderies.
Qui no sigui capgros potser no ho podrà entendre, l’entorn.
Històries ocultes dins les muralles.

On és la realitat, on és la ficció?

A les fosques
Maria Català
2014
Voliana Edicions