les pensions, sense remei?

Mentre varem ingressar ingents quantitats a les arques de hisenda, fruit de la nostra activitat econòmica amb l’IRPF i les declaracions trimestrals, a els autònoms ara ens venen amb la cantarella que ens retallaran les pensions…

Només tenim una solució, marxar i que el govern de la república catalana ens mimi, ens cuidi amb una renda bàsica, equivalent a una pensió digna.

I ara més que mai, segueix-ho pensant, que com que l’Estat ens roba, a l’Estat cal fotre’l sempre.

Les pensions sense remei?

– aquest apunt ve després de llegir aquest apunt Més sobre les pensions (A prop del final)  d’en SANTIAGO NIÑO BECERRA a L’económic –

la memòria dels meus

…en Manel Cuyàs ho té malentès, Marta, – potser perquè no es va mullar gaire- són els fills que expliquen la guerra dels seus pares, -dels que van viure-la- i aquests els néts, que la descobreixen pels seus pares, nosaltres.

Els meus pares sí que la varen viure i van patir familiars a l’exili per no tornar mai més per por a ser represaliats. Els meus, ens la varen explicar i ens van dir com un gran secret, de no dir-ho a ningú,
Com havien fet els seus pares, els meus avis amb ells, I com havien fet els besavis i avantpassats, mantenint la memòria viva.

Com a conseqüència tots aquells que la sabíem i patíem la post-guerra o la guerra que continuava ens varem retrobar i ficar en la lluita contínua en contra del franquisme, l’alliberament nacional i social. Alguns, molt joves, van morir assassinats en el transcurs, al garrot o fugant-se de les presons.

S’han escrit i publicat MIL històries, viscudes compartides i personals.

(escrit en resposta a La memòria de ma casa de na Marta Rojals: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-de-ma-casa-marta-rojals/#comment-20277)

ah !

…i un apunt, la repressió, Marta, va ser dues vegades la població Mataró de l’any 1936

MATARÓ DURANT EL FRANQUISME

Estancament després de la Guerra. Arribada de la immigració i creixement de la
ciutat
La ciutat de Mataró, la seva població, va patir un estancament a tots els
nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les
que van estar en guerra fins gairebé al final. En l’aspecte demogràfic, entre els
morts en el conflicte per malalties, els represaliats i els exiliats, la població va
retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als
29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d’immigració
–encara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín)– puja fins als 31.642.5.

(El racó: XXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS – 2007 http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/137227/335434)

Aquesta entrada s’ha publicat dins de opinió per romanidemata a http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata/?p=267172 el 11/07/2017

municipis feministes i talla 36

Observo. Vists els cartells de la campanya de municipis feministes, els pòsters dels nus, la imatge, la lectura que se’m desprèn és de persones que no tenen cura de la seva salut.
A part de que els pits caiguin o no que és lo natural, Newton.

Analitzo. El llenguatge dels eslògans és feminista?
Diria més aviat groller, per un col·lectiu que el què pretén és el respecte pel què denuncien.

Masclista per la concepció, tant el llenguatge visual com els eslògans de la campanya, una provocació per captar l’atenció de misèria intel·lectual. Comporta fer-ne broma i menyspreu, l’efecte contrari del que es pretén.

Identifico. Que qui no te cura de una mateixa o d’un mateix, es maltracta a un mateix, no s’estima, tan a nivell emocional, com físic. Mostra la seva actitud mental. Si no tens cura i no t’estimes, no pots pretendre comprensió més aviat rebuig o que el món et compadeixi.

Conclusió. Clòniques del 90-60-90, tampoc cal, gràcies. Despertes, actives, perspicaces amb iniciativa, sí! Enamoren.

por a la llibertat

Ahir parlava amb una persona i em deia que alguns anarquistes, en relació a no posicionar-se, o clarament a NO donar suport al referèndum i a la independència de Catalunya, en alguns aspectes, són bastant fatxes.

Penso que per ser internacionalista cal tenir una nació. En el sentit de pertànyer a un poble per ser ciutadà del món. Persona que és de on viu, o de on treballa o on conviu.

L’organització del territori depèn de la gent que hi viu i conviu, l’Estat és un ens abstracte d’organització. Si la gent decideix per funcionar amb estructures autogestionades, col·laboratives i solidàries, doncs aquest és el marc de gestió i funcionament, el què la gent vol que sigui.

Por a a la llibertat, a prendre decisions a comprometre’s, inhibir-se i delegar per no fer-se responsable de la pròpia existència.

—————————————————————————————————————————————–

el què deia en Salvador Seguí fa quasi 100 anys:

salvador seguí

Barcelona, ciutat d’inversors.

Tinc la teoria, digueu-me mal pensat, superficial i sense entrar en detalls, òbviament perquè no tinc suficient informació, però si imaginació per lligar caps.

Sospito de que els fons d’inversió, els inversors, que ara compren edificis sencers provenen de paradisos fiscals. Diners opacs o bruts o senzillament que s’han evadit i tornen per ser rentats, blanquejats i una vegada esbandits i multiplicats tornen a fer el circuit de tornada cap el refugi del paradís.

El funcionament en connivència amb empreses que capten i obtenen informació, de pisos i blocs sencers mitjançant immobiliàries, que tenen peons en regim d’autònoms que treballen per resultats. Bases de dades de contractes de lloguer i propietaris. Analitzant dades. Algoritmes.

Una vegada obtingudes, es focalitza en àrees concretes i s’escullen objectivament les possibilitats i terminis d’execució, de compra, extinció de contractes, reforma i posada en venda.

Prèviament advocats, economistes, tècnics; arquitectes i aparelladors junt amb equips de promotors que estandarditzen el procediment.

Després entren els oficis; paletes, plafonistes, lampistes, aigua i gas…

I finalment es venen. Immobiliària, notari i banc. Obtingut el benefici, els diners tornen al paradís de on havien sortit. Molt possiblement ja tenien una procedència opaca; joc, drogues, prostitució i tràfic de persones…

Sinó, és un relat plausible de com funciona el capitalisme, inversors de diner ràpid i fàcil.

vigília d’aniversari

( Publicat el 28/04/2013 originalment a Generació…http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata/?p=244542 )

Matí.
Mirant i observant al fons dels ulls.
Plou, a fora, regalimen gotes incessants.
A la parada del bus, t’acomiades. Te’n vas.
Espero el meu torn.

Parada la taula, les estovalles, el tovallons, els plats, els coberts, les copes.
Mentrestant el rostit impregna d’olor.
Han vingut, han tornat, han rigut, han begut, han brindat. S’han acomiadat.
Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat.

Fins quan?
Una altra volta, roda impecable, surant en l’espai. Equilibri. Vertigen.

En algun lloc algú sent la necessitat de participar, d’involucrar-se, ser protagonista del seu destí.
Sempre hi ha capitans dirigint.
En un altre, dol pels absents. Ja no tornaran.

Compungit, com els nàufrags -els joves i les dones primer!-
– i si atrapo un salvavides ? -potser tinc sort!-
Lluny , absent i present.

Parles, escolto, observo… i -m’emprenyo per- futileses, plenes de bones intencions.
Deixa-ho estar.
– Estàs tens ! -potser tens raó-

Vaig passant, passo ràpid, com els búfals travessant el riu.
Quiet.

Sona, sona, sona…

– Has vist aquest reportatge? Et miro fixament.
– Algun… -Ja fa temps que no miro la tele-
Desconnectat.

Escolto música. Aprenc a manegar eines. Escric. Faig esbossos, i darrerament fotos…

– T’alimentes bé? -t’interesses-
– Suficient.. esmorzo, dino i sopo… i entre mig dels menjars, menjo, alguna fruita quan n’hi ha.

Estic marxant, com els búfals travessant el riu.
En multitud…

Escric sobre blanc, en el quadern.
Escoltant el só que no cessa. Sons llunyans, escoltats…

Música impregnada, reacció de neurones en el cervell, em commociona l’ànima: “Children living in peace and harmony “, la veu.
La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia…
Rescata romàntic: “L.A. is my lady” -dibuixant l’escenari- concert als jardins d’estius viscuts, enllaçant-se amb la dansa del temps.
La dansa del temps.