Converses…

Tenia una conversa amb una amistat i li deia: A mi més que la política, m’han ocupat més els pensaments sobre l’existència i les situacions…
Si tinc referents clars han estat, Huxley, Orwell, Camús, Jean Pol Sartre, i molts més, una pinzellada de Marx, Engels i Debord, Els novel·listes de ficció com en John Grisham, Ian McEwan, la Rojals, per exemple…
Els músics italians dels seixanta, el primer rock dels Rollings, Pink floyd i sobretot el Jazz…
El Modernisme, Joan Miró, Calder… Fotògrafs com en Newton, o els paisatgistes..
L’esoterisme, la psicodèlia, el budisme…
El naturisme. L’erotisme. I, no fer res…

El sentit de la vida és viure-la, cony !

Llegint filosofia -un apunt d’en Huxley-, escoltant el Boss al lloro -de na J- sota el porxo contemplant l’hort, -la feina d’en M-, i les hores de dedicades, cada dia, Recollir-ne els fruits. La brisa calenta -que entra- i ben aviat em farà marxar per tancar-me a dins…
Clima. Existència i situació.

[El sentit de la vida és viure-la, cony !]

focs artificials

Arrel d’haver tingut una conversa, breu, amb una amistat, que se suposa que em té en consideració, que d’alguna manera em té estima, des del moment que em diu que m’aprecia també es una manera de marcar distància. Em recrimina que hagi parlat d’ella amb una altra persona que em preguntava per ella i algú altre….
Sobretot en els termes, que segons aquella altra persona, li havia parlat d’ella. Estava molesta i m’ho feia saber. Li he contestat que les converses entre dues persones són privades, parlis del què parlis, però si l’altre li ha parlat del que jo havia parlat sobre ella o de mi, a mi no m’importa, és decisió de l’altra. Safareig.

Respecte i consideració per les persones, en general, i sobretot quan tens o hi has tingut una relació intima, i -per circumstàncies- secreta. Els demés poden imaginar-se el què vulguin.
Quan parles d’algú amb algú altre és una conversa privada. Quan aquest altre li parla a l’altre del que tu has parlat, és un bocamoll. Xafarderies i gels i de la manera de com li parles. Aquesta mena de gent, distància i ignorar-la, no li dirigeixes més la paraula, total només són coneguts que no hi tens res en comú, només altres coneguts. Emboliquen la troca.
Amb les persones que he tingut relacions d’amistat, amoroses o intimes són cosa meva, privades i fins hi tot secretes, sempre i quan vulgui mantenir que ho sigui, i per respecte a l’altre persona amb qui he tingut o tinc la relació. No dono detalls públicament, ni privats ni íntims que puguin identificar la privacitat de l’altre.
Alguna vegada he tingut la temptació de novel·lar detalls però això ja seria ficció. També he tingut la temptació d’enumerar trofeus des de la perspectiva de conquista, cosa que quan són relacions esporàdiques fan els dos partenaires pels motius que siguin, per sentir-se que volien estar amb algú, per necessitat emocional, per desig o el què sigui. Son relacions consentides, d’apropament / allunyament, temporals, en el temps. Duradores o no si han deixat petjada o ferida, emocional, física o mental, o les tres coses a la vegada. Tenen relativa importància, varen ser importants quan varen succeir, quan ho vares viure.
Algunes han esdevingut amistats amb reserves i límits. D’altres no les hem cultivat o l’altra no ha volgut pel motiu que sigui i s’han deixat…
Senzillament s’han mort en el transcurs del temps.

fireworks – Drake + Alicia Keys

una revetlla particular


Vaig fer de turista, vaig recórrer els carrers i places i veure i viure l’ambient, tant de les festes de carrer com les privades…
No el vaig viure amb ningú en concret. Vaig saludar gent. Vaig fer un got aquí, un tros de coca allà i sentir diversitat de música…
Massa petards que ho espatllaven, em faig gran…
Els focs de barri es varen anar encenent…
Com ha set sempre, era allà, encara que passava per allà…
Un sant Joan baptista, patró dels països catalans amb la flama del Canigó inclosa…
Molts records… i bons desitjos en llençar el muguet a la foguera.
Una volta més. Una revetlla particular.

Aniversari i revetlla.

Fa tretze anys, -ahir vint-i-tres-, era el seu aniversari, encara me’n recordo. Vàrem dinar plegats a casa amb la Carmeta. Va bufar les espelmes d’un pastis mínim, -no tenia gaires diners- Li vàrem regalar música… Tornant de la revetlla, amb els seus amics, -és el què em va dir-, va venir a casa, em va despertar de matinada. Dormia, no l’esperava. Va ser la darrera vegada que vàrem dormir junts i sentir la seva flaire… L’endemà li va costar despertar-se, la vaig percebre neguitosa, distant, encara que no volia marxar. Al migdia va anar a dinar a casa els pares, celebraven el sant del pare…
La tarda començava a fer-se tard. Es feia tard, no em va trucar, havíem quedat per sortir. No m’agafava el telèfon. Em neguitejava i masses coses em passaven pel cap…. Vaig anar a casa seva, -vaig obrir amb les claus que m’havia donat- estava dormint, nua sobre el seu llit. Preciosa, sensual… La vaig voler acariciar, no va voler ni que la toqués. Em va quedar clar que ja no m’estimava… Tenia una resposta.
L’endemà li vaig tornar les claus. Vaig prendre la decisió d’acabar la relació. Em va retornar les meves, que li vaig donar de casa… Vaig plorar, asclar, sol, vaig passar nits i setmanes trist i cercant respostes. Em vaig aprimar. Adéu, amor, adéu, et vaig estimar.

[clica l’enllaç] i si un amor fuig n’arriba una altre...

Ara, avui

El què fas ara et determina el futur, les accions del passat són presents, en el temps que no té temps…
Els absents i els vius. Els absents voluntaris, vius… Amb pena, fill meu -no en sabia més- i tu Bignònia, -que em vares dir que t’esborrés-, estimats en el pensament.

Beautiful day 💕