corruptes i carpetes; la torna

“si cap fill meu o jo mateix entrem a presó, trauré tota la merda que hi ha sota la catifa…” JPS

– la torna entre draps bruts.

Qui treu la carpeta, en el moment adequat, pren avantatge i ho empastifa tot !

És el que passa quan es flirteja amb l’Estat. S’és la carpeta útil quan li convenen als serveis d’intel·ligència de l’Estat.

conxorxa de fatxendes

Pregunto al grup municipal de la CUP Mataró.

Heu presentat alguna moció per canviar les ordenances de civisme ?

Heu fet alguna acció, segons la reforma de les ordenances de civisme al Parlament de Catalunya de l’any passat ?

A la policia municipal se’ls s’hauria de reeducar, de revisar el què fan els agents de carrer, el cap de policia i la regidoria de seguretat ciutadana. Sembla ser que els agents actuen sense coneixement, m’explicaré, que no saben les ordenances, i que després el cap de policia canvia el que els agents notifiquen directament als ciutadans. La regidora o regidor del ram, canvia els supòsits quan no té arguments recorrent a desobediència a l’autoritat i es queden tant amples.

Ho dic per què fa 4 anys ja me la van voler colar amb una sanció administrativa i vaig haver de moure tots els fils per neutralitzar-ho. Un cas de vulneració de drets davant l’autoritat, o mes ben dit, abús d’autoritat en conxorxa de l’agent de carrer, el cap de la policia municipal i la regidora en aquell moment, la Calpe.

Ara torna a passar amb la M. !

Heu fet alguna cosa?

Antecedents:

A la M., un agent municipal li va imposar una sanció perquè circulava en un carrer estret, per la calçada, amb el cotxet, amb una criatura i amb un altre fill per la vorera estreta de 60 cms. on no hi podien passar tots tres. Resulta ser que els cotxets tenen preferència sobre els vehicles.

L’agent en qüestió va escridassar la M., la mare, i es va dirigir al nen de 4 anys cridant-li i malparlant de la seva mare. Ella la M., va instar-lo a parar la seva actitud agressiva, abaixar el to amb el nen. La gent que en aquell moment passava pel carrer, que ho va presenciar va escridassar l’agent veien la seva actitud. Aquest es va posar neguitós i va multar-la per circular per la calçada.

Després, a les oficines, el cap de la policia municipal, la direcció de la policia junt amb la regidoria va donar el vistiplau i varen canviar la versió primera de circular per la calçada de l’agent de carrer, per la de desobediència a l’autoritat.

Conxorxa de fatxendes, desautoritzats !

sí, i no.

Efectivament els indepes que volen acollir que vagin amb estelada, i els que no ho són, no, és clar.

Malestar pel rebombori del periodista mediàtic, embolicant-se en la indefinició del joc de paraules, llençats a les administracions, que sí, que uns són uns incompetents de mena – adjectivant-los amb tota mena de improperis, merescuts, tu, ep ! –
Els altres perquè no tenen competències, incompetents perquè no poden accedir als diners de la U.E. per aquest tema…

Però no hi ha excusa, o tirem pel dret, o no anem enlloc.

Que les administracions, totes i locals apliquin les lleis aprovades al Parlament, 24/2015, pels que són refugiats a casa, que ja no tenen habitatge, desnonats, ni energia; gas o electricitat, ni feina per mantenir-se.

Que preparin, refugi, habitatge en condicions, que es propiciïn les possibilitats per poder esdevenir autònoms; els que tenen professió, treball i els que estudien, estudis…

(comentari a l’article de l’estimada Marta Rojals @replicanta_ http://www.vilaweb.cat/noticies/218129/#comment-12635)

de les pors, del procés, xatejant…

 


RS: 
Estat d’ Alerta 2 : a partir de demà , comencen a Catalunya una serie de mesos en que la pressió política es tornarà molt intensa, serà la lluita entre un Estat que tota la seva força (Policia N, Serveis Secrets, Guàrdia Civil, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, inclòs Hisenda) anirà contra la decisió del Parlament de Catalunya de fer un Referèndum legal i pactat; vinculant. Si se sobrepassés el 51% dels vots, segons m’explica, i contingut en els Drets Fonamentals de les Nacions Unides
L’única força dels catalans es el vot democràtic.
Anoteu bé la desproporció de forces i penseu en possibles situacions :
Intervencions telefòniques, Registres particulars o d’empreses, incautació d’ordinadors, tablets i mòbils. Detencions il·legals etc.
Que cadascú faci el seu pla preventiu, i doneu preferència a la comunicació oral sobre les restants.
La Tensió serà llarga i dura, però al final guanyarà el que decideixi el 51 % de la població , sigui quina sigui.
Passeu-lo sis plau.

CC: Vols dir q no exageren?

RS: Pot passar, encara que sembli exagerat, però la persona que m’ho fet arribar és advocat.

CC: Doncs haurem de fer cas.

JN: No! Ja ho estan fent.

CC: No penso llençar res. No em dona la gana. Collons !

JN: No, cal llençar res. Si volen entren al teu ordinador sense permís. Als SO hi ha moltes portes d’accés.

CC: Ja

JN: Potser la gent que té més responsabilitats, més que ningú.

CC: Estem més vigilats del que ens pensem.

RS: Ja fa temps.

JN: De totes maneres l’ANC, va començar amb correus encriptats i amb noms falsos. Per això van agafar amb calces als serveis de l’Estat. Em sap greu dir-ho. Però el poble s’ha organitzat i el qui han fallar han estat els polítics amb les seves xorrades de partit.
Començat per convergència. I en Mas, em sap greu pels seus fans, per afany de protagonisme, amb les seves indecisions a l’hora de convocar; 1r el referèndum, obeir la legalitat de l’Estat per fer ho legal i convertir-ho en un procés participatiu. Al final en paguen igualment les conseqüències. I després convocar eleccions autonòmiques, convertir-les en plebiscitàries i perdre-les. Més inoperant no es pot ser.
No em vull enganyar a mi mateix, però el Tsunami indy, ja ha passat. Ara només ens queda la il·lusió.
Són tan responsables davant la població els que han pres o millor dit, robat, les mobilitzacions. Els polítics dels partits les han recuperat per interessos, s’han apuntat a la independència per mantenir quota de poder i lògicament l’Estat que fa la seva feina bruta per impedir la voluntat popular.  
En Puigdemont està fent lo impossible. Els seus predecessors la burgesia cagada i esporuguida que ara reneguen del Pujolisme i s’hi apunten. Però si volem ser realistes hem de fer lo impossible, heroicament, com en Puigdemont.

CC: Jo no ho veig com tu, crec que encara hi ha gent amb empenta. Sort en tenim d’en Puigdemont. Ell no s’aturarà fins aconseguir-ho.

JN: Aquesta persona l’advocat, RS, deu tenir conviccions democràtiques arrelades, però de informàtica, telemàtica i telecomunicacions, no en deu tenir gaires coneixements, sense ofendre, eh !

RS: Especialista en dret internacional, ep !

MT: Per sort hi ha molts Puigdemont al cap i a la fi tots els anteriors no varen canviar les costums franquistes dels tancs, dic tots als ajuntaments era aixi i ningú ho va canviar oi ? Ningú, ni Convergents, ni Esquerra ni Iniciativa Verds ( vaja uns …) ara i l’únic que ho va posar sobre la taula en Pasqual Maragall se’l van polir, menjar” i a en Carod-Rovira, ells, ho varen plantejar arrel de la votació de la revisió de les lleis autonòmiques fins llavors tothom, muts, tothom ! I aquí va estar clar que PSC /PSOE era el mateix, i sinó mala memòria per tot guisqui… que hi ha moltes amnèsies !

JN: Això de emportar-se documents dels registres és més mediàtic que res. Abans s’enduien les torres senceres. Després els discs durs. Per això existeix el Núvol per desar-hi documents i no obstant també te’ls poden hackejar. O sigui que foc a tot ! 😄 😛

JM: Escolta, JN tu com sempre encendre i després desaparèixer no?

JM: S’han de fer les coses ben fetes.

JN: Ben fetes? JM, mmm, m’ho pensaré.

JN: Polítics, policies, jutges, fiscals, advocats i procuradors….. a l’infern de dos en dos!

JM: Reconec que a en Mas sempre li ha faltat una mica de coratge, malgrat en té bastant (recordo que reivindicava el dret a decidir no a l’autodeterminació i no volia parlar obertament d’independència fins després de les manifestacions… i sobretot després de 9N i malgrat tot, no es va acabar de decidir a convocar eleccions fins just el Març del 2015, donant temps a CSQP i als unionistes a organitzar-se). Aquí qui ha de decidir amb la seva determinació ha de ser el poble a través del Parlament i ha de tenir les eines per obtenir reconeixement internacional i això passa per tenir una legalitat alternativa.

CC: 👌🏼 👏🏼👏🏼👏🏼👏

JN: Em sembla, i tinc la percepció que fem tard.
Com deia, el Tsunami ja ha passat i el moment del canvi és quan hi ha la onada de l’eufòria de la gent entusiasmada.

JN: El poble, en el parlament, JM, són els polítics que el representen. Bucle !

JM: Amb aquestes conviccions no arribaríem gaire lluny. Només recordo que tothom, absolutament tothom dubtava del 9N, tinc la sensació de que cada vegada agafa més embranzida i per això estan tant nerviosos, el que manen a l’estat; PP, Cs i PSOE.

CC: Molt d’acord amb tu JM.

CC: Els pessimistes no els volem !

JM: Però s’ha de ser realista també, sempre es millor actuar com si faltés una mica, no ens podem adormir pensant que està tot fet.

JN: Optimista?, pessimista? Realista per obtenir l’impossible, hem de passar dels polítics-poltrona.

Obvietats quotidianes del sistema.

A tot arreu hi ha merda, corrupció, és clar que centrar-se intensivament a Catalunya, crea dubtes a l’electorat, als que ens ho mirem dient-nos, quina colla de porcs. Sobretot pel immediat esdevenir. Dubtes sobre la imparcialitat de qui dirigeix les operacions, que ja s’entreveu que és arbitràriament i per influir….
Ja no pots destriar del què és corrupció i del què és utilització política. Malauradament és que és l’origen de tot plegat. Ètica.
Empreses, grans corporacions fent i influint a Governs. Ingents quantitats, excusant-se que amb finalitats per finançar-se, els partits – i els manaies fotent-hi ma al botí-  Governs de torn prevaricant. Estat corrupte, Governs comunitaris, i municipals, aquí no no se’n escapa ningú !
Els primers emmerdats, per nombre de casos el partit del Govern a l’Estat. No hi ha destituïts i el partit no ha estat prohibit.

Obvietats quotidianes del sistema !

si fuera posible eternizar…

Lunes

Si el amor se contara
como se cuenta el tiempo
si mis besos se sumaran a tus besos un momento
si fuera posible permisar to´ lo que siento
No habría ni un despertar con intriga en mi via contigo
no habría esperanza de hacerlo más grande estaría parao
(estas cosas no se pueden parar)
no habría duda, ni bronca, ni perdones romanticones
no habría eso que adoro, que es mi tesoro
despertarme y encandilarme
cada mañana de ti
Si el amor se contara
si el amor dibujara
paisajes en mi cuerpo
estaría bañao con tu imagen
cada surco en cada puerto
si fuera posible decifrar to´ los misterios
No habría ni un despertar con intriga en mi vía contigo
no habría esperanza de hacerlo más grande estaría parao
(y estas cosas no se pueden parar)
No habría ni duda, ni bronca, ni perdones romanticones
no habría eso que adoro que es mi tesoro
despertarme y encandilarme
cada mañana de ti.

Cada mañana de ti…

#pastora #DoloBeltran

–  com un tema musical l’identifiques amb el sentiment que tens amb la persona que te’l va fer sentir, de sentiment a l’escoltar-lo  –

(fa deu anys, ja, que la Lucía em va fer escoltar aquest tema i vaig constatar que els sentiments d’estima són això. Gràcies.                                                                                                      Aquest tema va lligat a ella i és el més sublim que he sentit…)

 

sectaris, paràsits…

La independència no ha penetrat?
No ha penetrat en sectors de la classe treballadora, per diferents motius; nostàlgia de l’origen, desinformació, por a perdre-ho tot allò que els seus ancestres els han donat en herència, por a perdre la jubilació i alguns funcionaris, amb esperit colonitzador. Sectaris.
És clar que la oligarquia financera, Banksters, i els que ho volen privatitzar tot, que els diners els inverteixen per obtenir, com és la lògica capitalista; beneficis amb les malalties dels demés; amb la sanitat, amb els serveis bàsics; l’aigua, el gas i la electricitat, o amb l’ensenyament. Paràsits.

PD: comentari a l’article d’en Andreu Barnils a Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-independencia-i-els-pobres/#comment-10565