nit

deu mesos després contemplo l’arbre de nou, altre vegada despullat de fulles, esperant que una altra primavera verdegi, confinat, esperant finestra ençà.

doncs, existeix !

ahir sentia a la ràdio:
“quan et peguen, quan t’agenolles una vegada et perden el respecte, t’agenolles per sempre.
Des del 2017 el què decidim els catalans no es pot executar…”
i
avui a Twitter diuen:
“Tinc clar que si hem toca estar en una mesa hi anirà la tia Rita de part meva .
Intento fer bondat per no posar en risc els meus , per una decisió estúpida d´un jutge no canviarà la meva manera de fer…”
i
Aquells brètols amb porra que repetien el que deia aquella donota que va marxar a Madrid en to de burla; la república no existeix…
Els hi responen doncs sí, la república existeix en les nostres ments, en la ment dels vencedors del referèndum de l’1 d’octubre, en la ment dels que saben que la única legalitat és la que decideix lliurement el poble.

desterrats

Sento parlar per la ràdio que alts responsables de l’estat donen per perdut el delta de l’Ebre.

La meva pregunt és si s’han fet estudi seriosos per retornar al riu, mitjançant obres imaginatives i enginyoses d’enginyeria els sediments al riu?
Dragues automàtiques i constants als pantans o directament enderrocar-los i cercar altres mesures mes imaginatives, com fer petits pantans, no a la llera del riu, sinó als laterals del costat del riu per emmagatzemar l’aigua pels regants i d’us humà o que sé jo… Imaginació! No sé si sem ‘entén?

Sento a parlar la gent del delta, els arrossaires, com descriuen el que està passant degut a l’escalfament global, al canvi climàtic amb les tempestes i fenòmens meteorològics extrems. Què està passant i constaten el què passarà fins a la desaparició del delta.
M’imagino les mils d’hectàrees sense cultius, engolits per les onades constants, pel mar. Ni fauna, ni flora, només una enorme platja erma.
Se’m trenca l’ànima sentint la impotència que desprenen les paraules, el què diuen; s’hauran de desterrar, ells, les persones que hi viuen i que en viuen, i amb ells la vida natural, la flora i fauna del delta. El delta es mor.

cançó breu

Jo no sé viure sense amor:
si un amor fuig n’arriba una altre.
És un neguit que es torna esglai,
És un esglai que es fa paraula
I la paraula vol ser carn.
I el desamor fuig com la flaire.

No hi ha goig com cavalcar
Per un bes de l’estimada,
Ara que la nit és breu
I un estel apunta l’alba.

Sóc faroner de les Medes
On viuríem tu i jo sols;
Al dematí cols i bledes
i a la nit bledes i cols.

Carles Fages de Climent

cançó breu – música de Amadeu Casas, basat en el poema de Carles Fages de Climent –

Rehab

ballant, ara mateix,
la veu, l’Amy Winehouse,
mirant afora, dia gris, desembre,
pensan-te, movent-me.

ets l’ahir, fantasma i gris,
el teu present, lluminós,
futur immediat, ara
continuo…


They tried to make me go to Rehab
But I said no, no, no
Yes I’ve been black but when I come back
You’ll know, know, know
I ain’t got the time
And if my daddy thinks I’m fine
Just try to make me go to Rehab
But I won’t go, go, go…

a Ian

som pobres, quan som rics.

No es poden tancar els negocis perquè no hi ha fons per poder-los subvencionar. Precarietat sanitària. Risc-benefici.
Renunciem a obtenir el que ens pertoca, pel què produïm. Ens donen molles. Ens deuen el pa sencer.
Polítics temorosos i covards, que hem elegit perquè ens representessin, han estat incapaços de revertir la situació. Vàrem tenir l’oportunitat. Estàvem tots a punt. Ara obedients, rendits i entregats a l’enemic.
El conseller d’interior diu que les cicatrius de l’1 d’octubre han cicatritzat, és el discurs el que et vol fer empassar. Tenir l’orri tranquil amb els gossos vigilants. Obviar la realitat. Oblidar i normalitzar el sotmetiment.
Presó. Els presoners politics abandonats a les presons. Sense drets. La presidenta del parlament na Carme Forcadell exhibida com un cadàver polític, per vergonya de tothom. La varen jutjar al tribunal inquisidor per ser la presidenta de l’ANC. ANC, el partit d’alliberament nacional, -sense poder de decisió- on convergia tothom en el desig legítim d’alliberar-se del jou colonial. Com els Jordi’s empresonats i condemnats per escarni atemorint la població. Continuen. Degoteig de repressió, fins el darrer puny alçat.
Mentrestant el parlament Europeu blindant-se, els estat-nació. Prohibeix el dret d’autodeterminació dels pobles dins de la Unió europea. El drets i convencions de la ONU, paper mullat…
Queda el camí dels lliures, el de sempre. Organització. Clandestinitat. Intel·ligència. Controlar el territori.
Revolta i revolució, per canviar-ho tot.
Coordinació de tots els sectors socials i sindicats combatius. Col·lectivitzar serveis, basics, energia; gas, electricitat i telecomunicacions. Col·lectivitzar els mitjans de producció. Cooperativisme.
Prioritzar les inversions en educació, ciència, cultura, sanitat, habitatge, benestar social i transport públic gratuïts
Ens distreuen. Ens deixem manar.
No ens han enganyat, ens hem deixat estafar. No hem controlat el poder. No hem creat organismes directes de control.
El parlament només ha de ser consultiu, proposa. La població és qui decideix, sempre i directament. Referèndums continus per aprovar o desaprovar propostes i lleis.
Diem que hem de canviar nosaltres, la nostra actitud. Ho fem canviant les coses, els esdeveniments, i aquesta actitud canviem el món. Ho fem quan no deleguem, quan ens comprometem.
Un grup d’escollits, d’elit, no ho pot fer. No pot liderar.
o
Rendir-se i acatar el que ens manin, passar pàgina i ser esclaus per sempre. Bucle..