persistir per vèncer

el meu pare també ho deia; no ho diguis a ningú; era un secret, una confidència, una lliçó, que tothom, la família i amics ens comentàvem que ens deiem dins de casa, que es repetia, secreta…
el meu pare també deia que, la felicitat està mes amunt de la lliga (regionalista o sigui l’actual desapareguda unió, missaires de cop al pit i fotre la ma a la caixa, i de puríssima amb t)
també deia -amb ràbia- malparits, malparits !!
i ma mare recordava, cada dia, per no oblidar, que el seu germà, el meu oncle, era a l’exili per haver defensat, l’estat català, la república… que mai més va poder tornar a veure i li cantava amb tristor, que es contagiava, l’emigrant, des de dins, molt endins..

…i vaig aprendre, còmplice a resistir, a organitzar-me, a combatre, com ho van fer els meus avis, els besavis i els avantpassats, a recordar, a no oblidar, a persistir per vèncer.

(comentari al bloc Prendre la paraula, d’en Jordi Martí Font : La Constitució del 78: pacte de les elits per mantenir la dominació https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=274704 )

 

 

Anuncis

resistir, persistir, vèncer

tweets de 2/4 d’onze

Joan Calsapeu-Layret @romanidemata : Quan la llei -que celebren el dia 6- fonamental per tenir unes bones relacions bilaterals equànimes és “torticera” ja NO pots confiar en que els tribunals i els seus veredictes siguin justos.

Miquel Tuson @llumenera : Continua el segrest. El segrest de la democràcia i del Govern de Catalunya. #LlibertatPresosPolítics.

Jordi Salvia @jordisalvia : Un d’Òmnium, un de l’ANC, un d’ERC i un del PDEcat. Més que de presoners, ja podem parlar directament d’ostatges polítics. #LlibertatPresosPolítics.

julià de jòdar muñoz @julidejdarmuoz : El projecte de tupinada ha començat avui.

Andreu Barnils @andreubarnils : Sento un fàstic suprem.

———————————————————————————————————————————–
resistir, persistir, vèncer !

pors

‘Ens informaven que ja entraven armes per Sant Climent Sescebes’ Marta Rovira

Entenc i estic persuadit per mi mateix, i no és una apreciació subjectiva, una por meva, sinó objectiva de per com actuen i han actuat les forces de seguretat de l’estat, no per garantir l’ordre i la convivència sinó al servei d’una ideologia i un partit concret per mantenir-se al poder.

Dit això, no puc creure’m i fer un acte de fe, i em sap greu, perquè tindria molt de pes i aquí el Gobierno del reino i la mateixa institució de la monarquia, el rei, quedaria exposada i en qüestió ja que ell, el rei, és el cap de les forces armades, per tant mana, i és el responsable directe.

Necessito proves, fefaents, ja sé que és difícil, com quan alguna persona ha estat violada, ella, la persona ho ha patit, però davant de un tribunal s’ha de demostrar per poder condemnar al violador. En aquest cas l’Estat i els seus màxims responsables i executors, que sabent que és una ordre injusta l’acaten. O quan t’han robat, tu ho saps i trobes a faltar el què és teu, però els altres han de poder saber-ho i tu demostrar-ho amb proves que era teu.
De moment, no hi ha ni testimonis, ni càmeres, ni documents sonors , ni escrits. Secret. 
Necessito les proves sonores, gravacions i documents, i sobretot ordres que se solen donar per escrit dels comandaments a la tropa, amb això els militars són molts clars, qüestió de jerarquia. No hi ha ordes de codis vermells com va passar en els diferents cossos policials armats, l’exemple del maltracte als consellers emmanillats i amb grillons en trasllat…

Necessito poder comprovar-ho documentalment, com en les mil agressions, documentades del 1 d’octubre.

Ja sé, en soc conscient, que l’Estat no accepta la democràcia, el dret d’autodeterminació i usa tots els medis per impedir la voluntat a de les urnes i s’imposa per la força de la por a les armes, pel temor de ser usades. Memòria.

No he cregut mai en l’Estat, m’ha demostrat, sempre, que és un ENS que es perpetua generació rera generació per tenir súbdits, sigui amb el règim que sigui, i necessita esbirros que facin la feina bruta.

(escrit com a resposta a les declaracions de na Marta Rovira del article de la redacció de Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/marta-rovira-revela-que-lestat-espanyol-havia-amenacat-amb-sang-i-morts-al-carrer-en-cas-dindependencia/)

 

fakenews

Ha decidit que els seus serfs, el Gobierno, amnistií les preses i presos polítics, perquè hi hagi pau social al reino.

Ha manat al Gobierno que es faci el replegament de les forces del orden, armades, que ocupen vaixells, hotels i casernes, els agents, puguin retornar a casa per Nadal, evitar divorcis o que es malgastin el sou amb banalitats mundanes.

Ha manat als banksters i empreses que tornin les seves seus social als llocs d’origen. Retornin uns a Irlanda, d’altres a Alemanya i algun altre a França. Multinacionals, els diners no tenen fronteres, i estan tots units a Europa.

Ha manat que s’indemnitzin les víctimes amb fons reservats, com els que s’han fet servir per finançar l’operació Anubis / Copernic  i els agents i comandaments els hi demanin perdó en una cerimònia oficial pels excessos de zel de caire fanàtic impropi de agents de l’autoritat.

Ha manat, al Gobierno* que es facin eleccions per sant Tomàs, cosa molt recomanable, ja que el govern escollit sorgit del Parlament de les eleccions del 27 de setembre de 2015 només representava la majoria d’escons i calia respectar la minoria en escons, silenciosa. Així els electors poden expressar les seves preferències dins de l’ordre del 155, reconstituït.

El molt excel·lentíssim cap de l’Estat don Felipe de Borbón y Grécia, gobierna*


Fi de les fakenews.

Nota: *gobierna / *Gobierno. Els caps de la UE els hi han manat, manat! l’estratègia -democràtica?- per tapar-se tots plegats les vergonyes, estratègia d’hipòcrites. Manat per no rebre una altra hostil manifestació de la ciutadania organitzada, ja no en un referèndum unilateral -legal segons el Parlament- i votat per majoria. Unilateral per la negativa del capitan general i el Gobierno , a la tan temuda desintegració territorial.

i

Rèplica: el vot ja no és tan sols per escollir, és per posicionar-se, és de protesta, és de resistència, una hòstia ben donada, posem-hi que és de bel·ligerància, de guant blanc, això si dins de la legalitat, encotillat dins de l’establishment.

Juguem? A mi em fan falta uns bons postres, un bon incentiu, per canviar el meu posicionament, i els menús repetits , en bucle, em retornen i no m’agrada fotre’m més alka-seltzer.

 

Judicis als catalans

Me estoy conteniendo para no verbalizar lo que pienso de una persona que se atreve a decir la cantidad de sandeces y el odio que respiran tus palabras. Estas personas , para que lo sepas , el 27 de septiembre de 2015 ganaron las elecciones en el Parlamento catalán y se les encargó por parte de las diferentes corrientes ideológicas que se hicieran leyes par proteger a la ciudadanía, como la pobreza energética, renda básica, y si tienes tiempo mirate todo lo que el famoso tribunal constitucional, sin miramientos anuló a petición del partido corrupto del Gobierno del reino de España.
La ciudadanía les encargó, ENCARGÓ ! que hicieran lo que han hecho, redactar y aprobar las leyes para ser una república soberana.
España debe escoger entre denocràcia, o integridad territorial, ha escogido integridad territorial con la fuerza bruta de las fuerzas de seguridad del estado, verdaderos esbirros a sueldo del contribuyente. Así como aplicar una ley en blanco contra la libertad de la mayoría de los ciudadanos de Catalunya.
Si no entiendes que eso es fascismo, es que no has entendido nada o vives en el.

Judicis als catalans

resposta a un personatge que insulta els nostres representants i les institucions. un tal
+Manuel coronil vega a G+

Ordint la trama.

Hores d’ara s’estan fent llistes de funcionaris independentistes, la llista dels jueus, com en la Alemanya nazi i països ocupats.

Estant ordint la il·legalització de partits independentistes com van fer amb la llei de partits -la llei Aznar en plena lluita d’alliberament nacional a Euskadi- Pretenen guanyar la #tupinada de les eleccions il·legals a Catalunya.

Ocupen tots els ressorts de poder, els llocs clau, des del govern Aznar, no els importen els mètodes utilitzats, siguin legals o para-legals. La corrupció, és un pilar, com s’ha demostrat, i sosteniment del seu pla. Els sobresous i influencies, contractes entre la multitud de formes de corrupció dels seus mètodes per finançar-se, la base de la economia de la trama.

#OrdintLaTrama

cent cinquanta cinc consideracions

no hi ha discurs al balcó,

has guanyat una batalla, cabró
amb porra i humiliació,
no ho dubtis, tindràs obstrucció.

la meva, segur, mamó !

La convocatòria del 21 desembre és frau electoral, segrest de la democràcia i ingerència del “reino de Espana”.
Confrontació, Boicot, Obstrucció, Sabotatge, Resistència a la imposició i autoritarisme colpista. Camuflar-ho com a constituents és jugar el joc del gat i la rata i qui dia passa any empeny i esperar reconeixement?

No s’ha acabat !

Som una nació ocupada per un estat feixista en una Europa, que es mostra antidemocràtica i autoritària.

En els dos anys de legislatura s’han fet lleis, justes, de caire econòmic i social.
Davant tenim el “Gobierno”, dels corruptes que té tots els ressorts del poder. La màfia institucionalitzada, la teranyina ho controla tot; executiu, legislatiu, judicial, coercitiu, defensa i econòmic. Poders que usa com, quan i on li convé.

Europa n’és còmplice per poder continuar extorsionar-nos pel deute que han acumulat en els 5 anys al govern del “reino de Espana”.

Els nostres governants, però, no han estat a l’alçada, no han sabut blindar les institucions ja de per si molt intervingudes, gracies a la claudicació del govern d’en Mas. No han pogut aturar i s’han deixat robar la cartera, han permès que els esbirros entressin fins a la cuina i s’enduguessin el rebost.

Tenim la República interrupta, que no potser.

No podem participar a les eleccions de Nadal, perquè encara que es guanyessin, l’Estat impugnaria els resultats, estaríem en bucle permanent. El ministre Català, rebutjat per “las cortes” deia en unes declaracions, que si guanyen els sobiranistes no poden continuar aplicant el programa i es continuaria aplicant l’article 155. Jugar amb cartes marcades, fer trampes. No acceptaran mai que som majoria republicana, en bucle…

Mentrestant més d’un centenar de persones executives sense feina, varies més imputades o que ho seran ben aviat i dos empresonats il·legalment per un fiscal que ha estat rebutjat per “las cortes” i aplicant les seves lleis a mida, lleis tergiversades. Tramposos totalitaris.

No acceptaran mai la ruptura del que fa dècades, passin governs, dictadures o règims es manté per la força de la conquesta, la seva “grande y libre”, atemorint i usant els seus gossos, garrulos i fanàtics adoctrinats, feixistes de cara el sol.

ruptura

 

Qualsevol persona amb un mimin de racionalitat s’adona que l’article 155, es la implantació de la Dictadura, que si hem arribat fins aquí és perquè els ara en el Gobierno, en el seu maquiavèl·lic pla de centralització, inclosa la creació de Ciutadans, i ficar peons a tots els centres de poder, com a força de xoc, i de control de les institucions , ho van planificar així. Van començar a fer-ho públic des de que es van mobilitzar en contra la reforma de l’estatut del 2006.

Oposar-se a la dictadura és dignitat, organitzar-se en contra un deure.

Aturem el país. Vaga general !

Evitar que es burocratitzin els CDR. Cal iniciativa pròpia, local, i si cal proposar-ho als altres CDR, sense perdre autonomia.
La autoorganització dels CDR, van ser per defensar el referèndum que ha evolucionat, ràpidament, i és per defensar-ne el resultat, el què es va decidir, la República.

Cal Acció directa i tenir en compte:

– la logistica de l’acció.
– la coordinació dels diferents actors.
– la Caixa de resistència pels precaris i pels piquets.
– Serveis pels que es queden a casa, gent gran i nadons.
– Catering dels piquets, menjar i beure.
– els serveis d’emergència.
– Blocatge de la productivitat: zones industrials i carreteres.

#DI sense més dilacions, prou apropiació de la voluntat popular i prou joc d’escacs !

Això és una revolució, no una guerra on quan hi ha morts o caiguts sobre la taula és quan es comença a dialogar.

Aturem el país. Les cassolades en són la música i els cartells les partitures, però no n’hi ha prou, Vaga general !