Éssers vius

Gossos

a mi em feien respecte, i sovint por perquè m’eren desconeguts, ells, captaven amb el seu olfacte, l’olor del’adrenalina que jo desprenia i es posaven neguitosos, fins que un bon dia una persona, que m’estimava, em va reconciliar amb ells.

Com amb la mar, perdre la por a surar i nedar-hi

(publicat inicialment com a comentari a en realidad )

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s