Desconnecto.

Fa uns dies vaig tenir un somni, un malson. Somniava, sí, que un avió queia en picat i advertia als experts que potser calia donar-los un paracaigudes doncs així almenys tenien una oportunitat. Absurd. Era un somni.
M’imagino els passatgers, avui, apilonats en la caiguda sobtada, no portaven els cinturons per l’alçada. Crits. I la certesa que tot s’acabava.
Com es pot descompressar una cabina? Per un impacte? Per un tret?
Com és que es va desviar del seu trajecte? Es dirigia a Turquia? La hipòtesi de l’atemptat?
Però i els controls dels aeroports? La responsabilitat dels agents de seguretat i aeroportuàries? S’havien relaxat? Amagar-ho?
No pot ser. Ja en tinc prou, paro aquesta bogeria. Desconnecto dels mitjans.
Imagino un memorial, a l’estiu, en record de les persones difuntes.
Desconnecto. Ja en tinc prou

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s