comiat

comiat a en Txema Bofill

Estem rodejats de mort. No la veus, no la sents, no la olores i no la palpes. Es un àngel que ens guarda sense empènyer, apareixent com un fantasma de tant en quan. Ens recorda que tot és fugisser, fins i tot quan desprenem vida pels quatre costats. No val la pena l’existència si durant el camí no l’exprimim, com una llimona, ben àcida i confortant.

Ens rodeja amb una abraçada i constantment ens recorda que un dia, tots, la veurem als ulls i ja no mirarem enrere. Només aquells que ens estimen pensaran amb nosaltres, i el nostre record perdurarà en converses de sobretaula. Però seràn uns records eterns, que flueixen a l’aire. Un fotografia ens desperta un moment, una olor ens recorda un instant i repetim aquelles històries que tant ens agraden. Som eterns sempre que mantinguem viu el nostre escalf, i més enllà, som i serem part de la història, anònims tal i com hem viscut.

La nostra ment expansiva, tots els records mai escrits ni explicats, se n’aniran amb nosaltres sense poder ser recuperats.

Estem rodejats de mort i per tant, de vida. Veiem l’alegria en un somriure infantil, en un floc nou de cabells que ha aparegut. En l’amor que ens profesen i en el que sentim.

(d’en @macavi_marti)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s