Oriol

Vaig conèixer l’Oriol Solé l’any 1970. M’havia amagat a Tolosa de Llenguadoc.

M’havia lliurat de la mili per inútil total. D’aquella gent no en volia ni sentir a parlar-ne. M’avorria l’ambient de l’època. Em buscaven, tenia por, estava acollonit. En acabar el curs escolar el mes de Juny, s’acabava la meva feina a l’escola on treballava a Horta al carrer de Dante.

Vaig refugiar-me momentàniament a Cadaqués a casa d’un amic pintor. A Cadaqués vaig conèixer en Michel Bertrand, professor de psicologia a la Universitat a Tolosa de Llenguadoc. Em va proposar d’estudiar francès a Tolosa.

Em vaig passar l’estiu punxant discos a els Arrels, un bar a mitja muntanya, s’hi sentia bona música, la mestressa em va donar feina, servir copes, després quan la disc-jockey es va acomiadar, m’hi va ficar a mi.

Només arribar a Tolosa em van presentar l’Oriol. Era refugiat polític. Em va acollir al seu pis del barri de les Arenes. Vivia en un HLM on estava farcit d’immigrants.

L’Oriol treballava de repartidor de llet i diaris, al matí, a primera hora.

Em vaig matricular de llengua Francesa a la Universitat, vaig obtenir permís de residència. Era legal.

Amb l’Oriol parlàvem de política i de la lluita ideològica. Escoltàvem música a casa dels veïns, professors francesos; Mamas & the Papas i tendències musicals de l’època.

Poc a poc em va anar fent conèixer i introduït a altre gent de la ciutat, entre ells en JM Rouillan, molt jove i bromista. Vaig viure, la sensació del moment, de passar la vida i el temps…

En aquella època en el campus s’estaven preparant actes, que després van ser violents, en protesta pel judicis de Burgos.

Érem a l’HLM del carrer Maurice Sarrault el fundador de la Depeche du Midi. Els altres veïns, una família de treballadors espanyols, carregats de fills. Nosaltres en un pis d’estudiants.

En una missió vaig anar per encàrrec de l’Oriol fins a Saint Jean de Luz, vaig contactar en una adreça que m’havia donat presentant-me en nom de l’Oropèndola -Oriol-, era com es feia conèixer amb la gent d’Euskadi, a buscar un document dirigit als treballadors espanyols per recolzar als presos del procés de Burgos, que el règim franquista pretenia executar. En vam fer multitud de còpies, les vàrem repartir a tots els grups de suport.

Absorbint; Rosa Luxemburg, la república de Weimar, la 3a internacional, la revolució cultural, l’oposició al franquisme. El guevarisme. Prenent consciència per on anava el món.

Teníem informació. Les informacions quotidianes amb normalitat a la TV, als diaris. Veure com a Xile guanyava, la unitat popular, com Allende esdevenia president.

Temps guanyat, pensava que els meus companys de promoció s’estaven fotent a Ceuta, que és on m’hauria tocat anar. Feia una altre mili.

Érem un grupet que mirava cap la península. Es definia una base de divulgació d’idees, i una infraestructura per donar suport a l’interior. El comitè exterior de “nuestra clase”, grup autònom de les CCOO “oficials”. El formàvem  6 persones, col·laboradors necessaris; correus i logistes amb la finalitat de muntar una impremta; editar, transportar i distribuir el diccionari del “movimiento obrero”; una publicació en din-A5 amb sobrecoberta de cartolina, color verd clar. On s’explicaven coses com; què fer en cas de detenció, com organitzar-se i preparar assemblees, com crear comitès d’autodefensa dirigida als militats de les organitzacions clandestines d’aquell moment.

La nit del 31 de desembre al 1 de gener del 1971 una vegada acabada la missa del gall a la parròquia espanyola i mentre la gent marxava l’Oriol és va posar a cantar la internacional i alguns s’hi van afegir…

Havíem passat el cap d’any en una celebració de la parròquia espanyola de Tolosa, amb en Carlos, el capellà que ens donava suport, un xicot que treballava a la construcció que no me’n recordo del seu nom, en JM Rouillan –Sebas-, que per cert li vaig posar aquest àlies a la tornada d’un viatge a Donostia, el Bermejo, en Jean M. L,  en l’Ollé, l’Oriol -Víctor-, i algú altre…

El comitè exterior “nuestra clase”, nucli exterior del 1000 -MIL- es va formar el gener del 71.

A finals de Març 1971 viatjo a Barcelona, em reuneixo amb el comitè interior, “nuestra clase”, amb el Montes i amb el petit al carrer Consell de cent amb Aribau.

A l’inici d’estiu l’estiu viatjo fins a Guardiola de Berga, hem contactat amb uns miners, ens han acompanyat fins a Bagà, hem inspeccionat un possible refugi en cas de que alguna acció ho requerís.

A finals d’estiu sóc a Perpinyà durant el judici de l’Oriol, l’havien detingut dos mesos enrere a causa de l’expropiació d’una impremta. S’havia preparat la seva fuga de la presó,  però no ens vam coordinar bé. En Oriol s’havia escapat, havia sortit abans direcció a Sant Miquel de Cuixà.

A la tardor del 1971 vaig marxar a París direcció Londres. M’hi vaig quedar tot un curs escolar.

Ens vàrem veure per darrera vegada amb l’Oriol a Barcelona a l’estiu de l’any 1972. Preparàvem una acció. Després vaig deixar el MIL.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s