endavant

No vaig sentir tristesa, ho vaig perdre tot, m’ho vaig mirar uns instants, ja es veia venir de lluny, m’ho vaig fotre a l’esquena vaig sentir ràbia continguda, ira contra el sistema de com està organitzada l’administració que reacciona tard i malament, la gent que hi treballa no està formada per ser empàtica, esta formada per seguir protocols.
Vaig racionalitzar les causes, vaig pensar una estratègia i poc a poc vaig fer camí, deixant la vergonya, el què pensessin la família i si era correcte el que feia o no. Vergonya? No respondre de de ser com ets i patir tota una crisi financera el desgavell de governs, com molts que ho varen expressar en articles, blocs i en van fer denuncia, i manera de viure. Exemple pels demés, camí a seguir. I sortir de l’escenari del paisatge, ubicar-te i acomodar-te en un altre lloc, una altra casa, prestada primer. Participar amb altra gent. Trenar col·laboracions, ideologia.
Nous paisatges, isolament i distància.
Com una separació no volguda, la vius amb desconcert, després amb tristesa, però no més de la que cal per assimilar els sentiments. Racionalitzar, dir-li; jo era el teu narcòtic i tu, per mi, la meva estimada i adéu, adéu. Tanca la porta i escales avall i al carrer. I al carrer recomençar. Endavant

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s