Quant a romanidemata

👁‍🗨- resistir - persistir - vèncer - ✒️ descriptor © 📷 ® _______________________________________ No discuteixis mai amb un imbècil, et portarà al seu terreny i un cop allà et guanyarà per experiència - Woody Allen.

Clima eròtic.

Ser de costa és estar acostumat a sentir la flaire de mar, i amb vent el soroll de l’onatge, lluny i el tren quan xiula.

Sentir la humitat i xafogor que et neteja porus, la pell. I remullar-te a baix a mar en qualsevol moment.

Clima eròtic.

imag0430.jpg

Anuncis

que tinguem sort

El més digne que poden fer els 4 cupaires és no votar la investidura, ni si, ni no, ni abstenció. Marxar del Parlament.
No confio, em sap greu, amb qui, encara que sembla que ho fa com a tàctica, es rendeix i entrega els 2,5M de vots als feixistes que tenen empresonats als nostres conciutadans, ens limiten les llibertats, ens tenen assetjats i ens espolien.
Confio que no hi hagi investidura al Parlament, es convoquin eleccions, s’obtingui majoria de 75 diputats que representa el 55,5% i s’implementi definitivament la República Catalana, democràtica i social i que a Suïssa s’iniciïn les negociacions de separació.

#NiunPasEnrera, #Dempeus per la #RepúblicaCatalana i la #LlibertatPresosPolitics

Mentrestant: per salut mental i per extensió física em recepto desconnectar de la immediatesa, escriure més al bloc, llegir més, sentir música i caminar, caminar i caminar… captar imatges, processar-les i publicar-les (no a Instagran). I sobretot, no deixar de ser crític.

que tinguem sort !

POEMA ACRATA, SANT JORDI 2018

Vaig somiar que un llaç ben gros de color groc,
agermanava els oprimits
de la meva maltractada terra,
amb tota la gent del món,
assedegats i famolencs de llibertat.

Vaig somiar despert amb els pobles
que lluitaven plegats
Partint cadascú
De la seva pròpia identitat.

Vaig somiar amb l’anarquia,
que dormia plàcida a l’horitzó,
on els blaus topen,
i es fonen en la infinita ratlla,
esperant ser despertada
per un clam llibertari,
un clam de llibertat i de justicia.

Vaig somiar que al capdavant,
vestida de roig i negre,
muntada sobre poltre groc,
una noia, que es deia Gemma
Cridava;a les barricades!

Cap manaire, gens d’autoritat
que no sigui la veneració dels uns pels altres.
Cap llei, tant sols justícia,
germanor i solidaritat humana.
Cap exèrcit ni cap arma,
Tan sols petons i abraçades.

Tan sols l’horitzó d’acràcia
en un mar d’amor i d’esperança.

JOSEDIEGO
Josep Garcia @jose_avipepe46

(proposo per ser llegit i sentint amb
Johan Sebastian Bach Brandenburg Concerto No. 6 in B major, BWV 1051)

Rapear no es delito.

Rapear no es delito.

En las cárceles los débiles, los más pobres, ¿es o no?
En Ginebra los patriotas escondiendo el montón.
Va Sofía y Leonor, plebeyos a un lado del cordón.
No veo nada que pegue más que monarquía y condón.

Contar quien es y qué hace es delito.
Mira el caso de Valtonyc, a los hechos me remito.
Los pobres hablan y a prisión, se ríen los ricos.
Libertad de expresión, díselo a gritos.

El bofetón de sopetón de este que vive en Torrejón
ha puesto roja la fachada y la corona del Borbón.
Avergüéncense por dar cabida en leyes falsedad
y fulminar con el castigo del encierro a la verdad.

És simple: desobeïm perquè creiem que un canvi és possible.
Us voldríem tenir a tir a tots en fila.
Resistir com resesteix un nin als carrers de Síria.
Insomni quan sa realitat te pessiga.

Hacen falta scratches, faltan pintadas,
falta gente que no se agache por nada.
Hacen falta ganas para saltar los baches.
No sueño con Versace, sino con barricadas.

El Estado legitima al heredero de Franco.
En tu techo y en el juego siempre gana el banco.
Un apoyo proletario de los barrios de Madrid.
Nietas de guerrilleras en la Guerra Civil.

LIBERTAD DE EXPRESIÓN
TOMANDO POSICIONES
QUE RETUMBEN LAS PRISIONES
LOS BORBONES SON UNOS LADRONES

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
PRENEM POSICIONS
QUE RESSONI A LES PRESONS
NI JUTGES, NI FISCALS, NI BORBONS

A la cárcel van los pobres, no la Infanta Cristina,
pero medio país le desea guillotina.
El Rey no sabe ni hablar: “Porqué no te callas?”
pero a mi no me cierra la boca semejante canalla.
Por la guerra perdida de nuestras abuelas,
por la poesía que aún duerme en las cunetas.
Tomaremos su calle estilo Black Block.
Ocuparem Marivent amb un Kalashnikov. Foc!

Se ríen de su impunidad en un chalet de Suiza.
Imagínalo borracho diciendo: “Que el pueblo me elija”.
Con la pija de su amante, recuerda cazas de elefantes,
mientras aumenta el hambre y no hay justicia que lo cace.

Hace falta amor para las oprimidas.
Hace falta mucho odio para esos genocidas.
Hace falta acción en contra de empresas nocivas.
También carteles combativos en las avenidas.

Sa situació em preocupa bastant.
Menystinguts els qui sempre hem mantingut a sa Casa Real.
Antisistema es un sistema que condemna a un cantant
i que defèn a un assassí d’elefants.

Si rapear es delito, chico, no le des al play.
Te vendan los ojitos aquí te roba hasta el Rey,
Dentro de muy poquito, y si sigue así la ley,
habrá más rappers en España presos que en las cárceles de USA.

Porque vivimos a golpes,
porque a penas si nos dejan quejarnos
de la opresión por frases de arma simbólica
terminando a las rejas una cosa no es simbólica:
La sangre que corre es roja, es mentira la realeza. ¡Es mentira la realeza!

LIBERTAD DE EXPRESIÓN
TOMANDO POSICIONES
QUE RETUMBEN LAS PRISIONES
LOS BORBONES SON UNOS LADRONES

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
PRENEM POSICIONS
QUE RESSONI A LES PRESONS
NI JUTGES, NI FISCALS, NI BORBONS

Esto es por la libertad de expresión.
Por todos aquellos y aquellas rappers
que están escribiendo su rabia en una canción.
No callarem, no callarem, no callarem, no callarem, no callaremos.
Per La Insurgencia, per Valtonyc, per Pablo Hasel.

LIBERTAD DE EXPRESIÓN

LIBERTAD DE EXPRESIÓN
TOMANDO POSICIONES
QUE RETUMBEN LAS PRISIONES
LOS BORBONES SON UNOS LADRONES

LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
PRENEM POSICIONS
QUE RESSONI A LES PRESONS
NI JUTGES, NI FISCALS, NI BORBONS

#LosBorbonesSonUnosLadrones
#LosBorbonesSonLadrones
#NoNosCallarán
#llibertatdExpressió

Tossudament alçats

Quan el totalitarisme s’imposa, la democràcia es rebel·la.

Quan vam guanyar el referèndum l’1 d’octubre, de fet ja proclamem sobiranament la República democràtica i social catalana.

Ens separem políticament de l’EStat, vulguin o no vulguin
Resistim, Perseverem.
Endavant, Internacionalitzem i denunciem l’EStat totalitari a tot el món.
`
Fins a la victòria final, tossudament alçats !

https://www.rts.ch/play/tv/popupvideoplayer?id=9349561&startTime=9.335

 

Aturem la MAT

La T66 és la torre número 66 de la línia de Molt Alta Tensió del tram Bescanó-Santa Llogaia, a la zona de Fellines, situada a 17m d’un habitatge. Aquest nucli ha estat un punt fort de resistència a la línia, des de l’aprovació del projecte fins la seva execució s’han fet nombroses accions de rebuig. Amb la intenció de des-legitimar aquesta lluita i per atemorir tant opositores com veïnes, es va intensificar molt la presència policial.

continua llegint aquí el text original de  : T66 

“primavera que no llega”

Fent un tomb per la vida. Imaginava un lloc on anar. M’he aturat, he fet un cafè, he pixat i he donat un cop d’ull als avisos, m’he cagat en els qui pretenen fotre’m, en els que em creen frustració, els de sempre. Els que pretenen empresonar-me , com a molts, amb l’excusa de la seva legalitat.

El rellotge biològic em demana menjar, he mirat el de les hores , quarts i minuts i he deixat estar d’anar a donar un tomb per l’espai i el temps. La geografia pot esperar, sempre és allà, la història és la quotidianitat. Me’n torno a casa, preparo el que havia programat, mentrestant cuinant poso a tot drap el primer CD que m’he trobat entre mans, sento; “primavera que no llega”…  -m’agradaria compartir – pensament amanit per la música que no cessa. “Primavera que no llega” en aquest hivern de solitud. Ja fa temps que no comparteixo moments com aquest, res de res… la penso. Vaig esborrar el seu telèfon i el correu de l’agenda per no caure en la temptació de pregar estima que no sent. “Primavera que no llega”.

He sentit el sentiment, enganyant-me volgudament per altres substitutes del seu sentiment. Desamor. Solitud. Dia gris, fred. Exiliat en el poble on ja no hi tinc res a fer, sinó veure-hi passar el temps, saludar els saludats. Hi visc, sobrevisquent a la “primavera que no llega”.

…i el dijiribu, roncant, ancestral, acaba el tema.

Tabarra de Tabarnia, la cretinada.

El mapa de la cretinada, dels que donen la tabarra, el deliri del imaginari dels fanatics, inadaptats i amb esperit de separador per perpetuar el dret de conquista, els franquistes, neolerrouxistes, populistes de ciudadanos,

Tabarnia? Inadaptats.

Què et fa sentir Tabarnia?
El concepte per auto-definir-se, la gent que t’insultava a la sortida de l’escola i insulta.
Els fanatics i descendents, adoctrinats pel franquisme dels anys 60/70. Inadaptats per la desídia dels consistoris sociates.
Obrers sense consciencia de classe.

Tabarnia, és la marca de l’esclau, el capitalisme dels que es diuen de classe mitja, però amb sou d’obrer de precariat.

“de fora vingueren i de casa et tregueren…”
l’ocupació i conquista silenciosa del franquisme !

El triomf del franquisme, als barris d’obrers de les zones industrials

#Tabarnia #cretinada #Tabarra #adoctrinats #Inadaptats #capitalisme #precariat #ciudadanos, NeoLerrouxistes #populistes

persistir per vèncer

el meu pare també ho deia; no ho diguis a ningú; era un secret, una confidència, una lliçó, que tothom, la família i amics ens comentàvem que ens deiem dins de casa, que es repetia, secreta…
el meu pare també deia que, la felicitat està mes amunt de la lliga (regionalista o sigui l’actual desapareguda unió, missaires de cop al pit i fotre la ma a la caixa, i de puríssima amb t)
també deia -amb ràbia- malparits, malparits !!
i ma mare recordava, cada dia, per no oblidar, que el seu germà, el meu oncle, era a l’exili per haver defensat, l’estat català, la república… que mai més va poder tornar a veure i li cantava amb tristor, que es contagiava, l’emigrant, des de dins, molt endins..

…i vaig aprendre, còmplice a resistir, a organitzar-me, a combatre, com ho van fer els meus avis, els besavis i els avantpassats, a recordar, a no oblidar, a persistir per vèncer.

(comentari al bloc Prendre la paraula, d’en Jordi Martí Font : La Constitució del 78: pacte de les elits per mantenir la dominació https://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=274704 )