les pensions, sense remei?

Mentre varem ingressar ingents quantitats a les arques de hisenda, fruit de la nostra activitat econòmica amb l’IRPF i les declaracions trimestrals, a els autònoms ara ens venen amb la cantarella que ens retallaran les pensions…

Només tenim una solució, marxar i que el govern de la república catalana ens mimi, ens cuidi amb una renda bàsica, equivalent a una pensió digna.

I ara més que mai, segueix-ho pensant, que com que l’Estat ens roba, a l’Estat cal fotre’l sempre.

Les pensions sense remei?

– aquest apunt ve després de llegir aquest apunt Més sobre les pensions (A prop del final)  d’en SANTIAGO NIÑO BECERRA a L’económic –

por a la llibertat

Ahir parlava amb una persona i em deia que alguns anarquistes, en relació a no posicionar-se, o clarament a NO donar suport al referèndum i a la independència de Catalunya, en alguns aspectes, són bastant fatxes.

Penso que per ser internacionalista cal tenir una nació. En el sentit de pertànyer a un poble per ser ciutadà del món. Persona que és de on viu, o de on treballa o on conviu.

L’organització del territori depèn de la gent que hi viu i conviu, l’Estat és un ens abstracte d’organització. Si la gent decideix per funcionar amb estructures autogestionades, col·laboratives i solidàries, doncs aquest és el marc de gestió i funcionament, el què la gent vol que sigui.

Por a a la llibertat, a prendre decisions a comprometre’s, inhibir-se i delegar per no fer-se responsable de la pròpia existència.

—————————————————————————————————————————————–

el què deia en Salvador Seguí fa quasi 100 anys:

salvador seguí

faves comptades !

He sentit l’entrevista de la Mònica Terribes del mati de Catalunya radio a en Josep Pujol Ferrusola, i em crec el que diu, encara que ideológicament no tinguem res a veure. La deixa dels diners d’Andorra és de l’avi Florenci a els néts, i ells els fills d’en Jordi Pujol i la Marta Ferrusola, els hereus.

Els demés, tothom hem caigut, en la trampa de la guerra bruta de l’estat empastifant el procés sobiranista de Catalunya.

I ara ja podeu rajar tot el què vulgueu…

Un thriller de sexe, d’amants comuns, braguetes poliamoroses, entre en Jorge Moragas, sí l’adjunt ! la Viki Alvarez, la xerraire de la Camarga i en Jordi Pujol Ferrusola.
Diners i guerra bruta, ben muntat per l’Estat.

S’ho ha quedat tot l’estat espanyol quan van confiscar el banc de Madrid, que era el corresponsal del banc de Andorra…

faves comptades !

( com diu un amic; la prepotència i arrogància del pare Pujol, donant sempre lliçons a tothom, ja no li treu ningú, i pensar que ha estat tots aquests anys amagant que ell havia fet allò que aparentment no permetia fer als altres, per mi n’hi ha prou com per pensar malament també d’ells. )

porcs !

introducció :

A Osona s’hi donen varis conflictes relacionats amb el cicle del porc.

Les macrogranges, la industrialització de la ramaderia del porcí. Els residus que generen aquestes, la ramaderia industrial que l’utilitzen com a fertilitzant, i que es filtra al subsòl contaminant  els aqüífers. I els escorxadors industrials del bestiar porcí, que comporten la vulneració de les normes més basiques en la seguretat en el treball. Drets bàsics dels que comporten horaris de més de 8 hores amb sous per sota dels mínims interprofessional i el sotmetiment dels treballadors a la voluntat dels grans grups industrials del porcí, en molts casos, amb el vistiplau dels grans sindicats CCOO i UGT, parapetats i instal·lats en molts dels comitès d’empresa anomenats per la gerència de les empreses.

Les falses cooperatives, el frau de llei més extens en els escorxadors. Com a eina d’esclavatge; inscriuen als treballadors com a socis cooperadors obligant-los a pagar quota d’adhesió per poder treballar-hi, donar-se d’alta a la seguretat social com a autònom, i descomptat-li del seu sou. Sotmesos al consell rector, que en realitat són els esbirros, els encarregats d’atemorir-los i controlar-los i marcar les condicions de treball segons les demandes de producció dels grans grups industrials del porcí. Gran part d’aquests treballadors no entenen en prou feines l’idioma, ni saben quins són els seus drets. Treballadors en  precari, refugiats econòmics, que provenen de paisos de Àfrica, Àsia, sud-Amèrica, Polonesos, Romanesos, i també alguns espanyols.

Cal exigir al departament de treball que faci la seva feina d’inspecció. Que actuï desqualificant les falses cooperatives de serveis, que la llei no reconegui aquestes empreses com a cooperatives i les obligui a inscriure-les com empreses.

Cal la implicació contundent, com ja està fent la XES, de la confederació de cooperatives, identificant i denunciant l’intrusisme d’aquestes falses cooperatives, no sols en el sector de les càrnies sinó també en el de la hoteleria com s’està veient amb les Kellys.

Suport i eines de lluita per aconseguir que s’autoorganitzin, cosa que ja estant començant a fer, i les assemblees de treballadors tinguin elements per definir la seva l’estratègia a seguir. I que el treballadors es reconeixen com a treballadors, no com a cooperativistes.

Cal suport solidari amb la lluita d’aquests col·lectius, carniesenlluita, amb aportacions per la Caixa de resistència.

I divulgació pública, de manera continuada als mitjans de comunicació, premsa, ràdio, TV, xarxes, com ja fan elsetembre i ladirecta per què això és una batalla que cal guanyar.

conxorxa de fatxendes

Pregunto al grup municipal de la CUP Mataró.

Heu presentat alguna moció per canviar les ordenances de civisme ?

Heu fet alguna acció, segons la reforma de les ordenances de civisme al Parlament de Catalunya de l’any passat ?

A la policia municipal se’ls s’hauria de reeducar, de revisar el què fan els agents de carrer, el cap de policia i la regidoria de seguretat ciutadana. Sembla ser que els agents actuen sense coneixement, m’explicaré, que no saben les ordenances, i que després el cap de policia canvia el que els agents notifiquen directament als ciutadans. La regidora o regidor del ram, canvia els supòsits quan no té arguments recorrent a desobediència a l’autoritat i es queden tant amples.

Ho dic per què fa 4 anys ja me la van voler colar amb una sanció administrativa i vaig haver de moure tots els fils per neutralitzar-ho. Un cas de vulneració de drets davant l’autoritat, o mes ben dit, abús d’autoritat en conxorxa de l’agent de carrer, el cap de la policia municipal i la regidora en aquell moment, la Calpe.

Ara torna a passar amb la M. !

Heu fet alguna cosa?

Antecedents:

A la M., un agent municipal li va imposar una sanció perquè circulava en un carrer estret, per la calçada, amb el cotxet, amb una criatura i amb un altre fill per la vorera estreta de 60 cms. on no hi podien passar tots tres. Resulta ser que els cotxets tenen preferència sobre els vehicles.

L’agent en qüestió va escridassar la M., la mare, i es va dirigir al nen de 4 anys cridant-li i malparlant de la seva mare. Ella la M., va instar-lo a parar la seva actitud agressiva, abaixar el to amb el nen. La gent que en aquell moment passava pel carrer, que ho va presenciar va escridassar l’agent veien la seva actitud. Aquest es va posar neguitós i va multar-la per circular per la calçada.

Després, a les oficines, el cap de la policia municipal, la direcció de la policia junt amb la regidoria va donar el vistiplau i varen canviar la versió primera de circular per la calçada de l’agent de carrer, per la de desobediència a l’autoritat.

Conxorxa de fatxendes, desautoritzats !

sí, i no.

Efectivament els indepes que volen acollir que vagin amb estelada, i els que no ho són, no, és clar.

Malestar pel rebombori del periodista mediàtic, embolicant-se en la indefinició del joc de paraules, llençats a les administracions, que sí, que uns són uns incompetents de mena – adjectivant-los amb tota mena de improperis, merescuts, tu, ep ! –
Els altres perquè no tenen competències, incompetents perquè no poden accedir als diners de la U.E. per aquest tema…

Però no hi ha excusa, o tirem pel dret, o no anem enlloc.

Que les administracions, totes i locals apliquin les lleis aprovades al Parlament, 24/2015, pels que són refugiats a casa, que ja no tenen habitatge, desnonats, ni energia; gas o electricitat, ni feina per mantenir-se.

Que preparin, refugi, habitatge en condicions, que es propiciïn les possibilitats per poder esdevenir autònoms; els que tenen professió, treball i els que estudien, estudis…

(comentari a l’article de l’estimada Marta Rojals @replicanta_ http://www.vilaweb.cat/noticies/218129/#comment-12635)