Clima eròtic.

Ser de costa és estar acostumat a sentir la flaire de mar, i amb vent el soroll de l’onatge, lluny i el tren quan xiula.

Sentir la humitat i xafogor que et neteja porus, la pell. I remullar-te a baix a mar en qualsevol moment.

Clima eròtic.

imag0430.jpg

Anuncis

POEMA ACRATA, SANT JORDI 2018

Vaig somiar que un llaç ben gros de color groc,
agermanava els oprimits
de la meva maltractada terra,
amb tota la gent del món,
assedegats i famolencs de llibertat.

Vaig somiar despert amb els pobles
que lluitaven plegats
Partint cadascú
De la seva pròpia identitat.

Vaig somiar amb l’anarquia,
que dormia plàcida a l’horitzó,
on els blaus topen,
i es fonen en la infinita ratlla,
esperant ser despertada
per un clam llibertari,
un clam de llibertat i de justicia.

Vaig somiar que al capdavant,
vestida de roig i negre,
muntada sobre poltre groc,
una noia, que es deia Gemma
Cridava;a les barricades!

Cap manaire, gens d’autoritat
que no sigui la veneració dels uns pels altres.
Cap llei, tant sols justícia,
germanor i solidaritat humana.
Cap exèrcit ni cap arma,
Tan sols petons i abraçades.

Tan sols l’horitzó d’acràcia
en un mar d’amor i d’esperança.

JOSEDIEGO
Josep Garcia @jose_avipepe46

(proposo per ser llegit i sentint amb
Johan Sebastian Bach Brandenburg Concerto No. 6 in B major, BWV 1051)

vigília d’aniversari

( Publicat el 28/04/2013 originalment a Generació…http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata/?p=244542 )

Matí.
Mirant i observant al fons dels ulls.
Plou, a fora, regalimen gotes incessants.
A la parada del bus, t’acomiades. Te’n vas.
Espero el meu torn.

Parada la taula, les estovalles, el tovallons, els plats, els coberts, les copes.
Mentrestant el rostit impregna d’olor.
Han vingut, han tornat, han rigut, han begut, han brindat. S’han acomiadat.
Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat.

Fins quan?
Una altra volta, roda impecable, surant en l’espai. Equilibri. Vertigen.

En algun lloc algú sent la necessitat de participar, d’involucrar-se, ser protagonista del seu destí.
Sempre hi ha capitans dirigint.
En un altre, dol pels absents. Ja no tornaran.

Compungit, com els nàufrags -els joves i les dones primer!-
– i si atrapo un salvavides ? -potser tinc sort!-
Lluny , absent i present.

Parles, escolto, observo… i -m’emprenyo per- futileses, plenes de bones intencions.
Deixa-ho estar.
– Estàs tens ! -potser tens raó-

Vaig passant, passo ràpid, com els búfals travessant el riu.
Quiet.

Sona, sona, sona…

– Has vist aquest reportatge? Et miro fixament.
– Algun… -Ja fa temps que no miro la tele-
Desconnectat.

Escolto música. Aprenc a manegar eines. Escric. Faig esbossos, i darrerament fotos…

– T’alimentes bé? -t’interesses-
– Suficient.. esmorzo, dino i sopo… i entre mig dels menjars, menjo, alguna fruita quan n’hi ha.

Estic marxant, com els búfals travessant el riu.
En multitud…

Escric sobre blanc, en el quadern.
Escoltant el só que no cessa. Sons llunyans, escoltats…

Música impregnada, reacció de neurones en el cervell, em commociona l’ànima: “Children living in peace and harmony “, la veu.
La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia…
Rescata romàntic: “L.A. is my lady” -dibuixant l’escenari- concert als jardins d’estius viscuts, enllaçant-se amb la dansa del temps.
La dansa del temps.

somnis d’humans

no li donis més voltes;
uns manen, altres acaten,
i d’altres es revolten.
Entremig; €(uros)
precarietat, mort, desolació…
i escrit en (sobre) paper; drets.

drets, dempeus expectants,
drets, voluntat,
deures obligats, sense sentit,
drets escrits en (sobre) paper,
somnis d’humans.

(Twitter 31/05216 – 03/06/2016 ‏@romanidemata)