la memòria dels meus

…en Manel Cuyàs ho té malentès, Marta, – potser perquè no es va mullar gaire- són els fills que expliquen la guerra dels seus pares, -dels que van viure-la- i aquests els néts, que la descobreixen pels seus pares, nosaltres.

Els meus pares sí que la varen viure i van patir familiars a l’exili per no tornar mai més per por a ser represaliats. Els meus, ens la varen explicar i ens van dir com un gran secret, de no dir-ho a ningú,
Com havien fet els seus pares, els meus avis amb ells, I com havien fet els besavis i avantpassats, mantenint la memòria viva.

Com a conseqüència tots aquells que la sabíem i patíem la post-guerra o la guerra que continuava ens varem retrobar i ficar en la lluita contínua en contra del franquisme, l’alliberament nacional i social. Alguns, molt joves, van morir assassinats en el transcurs, al garrot o fugant-se de les presons.

S’han escrit i publicat MIL històries, viscudes compartides i personals.

(escrit en resposta a La memòria de ma casa de na Marta Rojals: http://www.vilaweb.cat/noticies/la-memoria-de-ma-casa-marta-rojals/#comment-20277)

ah !

…i un apunt, la repressió, Marta, va ser dues vegades la població Mataró de l’any 1936

MATARÓ DURANT EL FRANQUISME

Estancament després de la Guerra. Arribada de la immigració i creixement de la
ciutat
La ciutat de Mataró, la seva població, va patir un estancament a tots els
nivells al final de la Guerra Civil, com moltes altres viles i ciutats, especialment les
que van estar en guerra fins gairebé al final. En l’aspecte demogràfic, entre els
morts en el conflicte per malalties, els represaliats i els exiliats, la població va
retrocedir respecte dels 28.804 habitants que tenia el 1936. El 1945 només arriba als
29.807 habitants. Al cap de cinc anys, el 1950, amb la primera onada d’immigració
–encara tímida, sobretot procedent de Múrcia (Cehegín)– puja fins als 31.642.5.

(El racó: XXIV SESSIÓ D’ESTUDIS MATARONINS – 2007 http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/137227/335434)

Aquesta entrada s’ha publicat dins de opinió per romanidemata a http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata/?p=267172 el 11/07/2017

municipis feministes i talla 36

Observo. Vists els cartells de la campanya de municipis feministes, els pòsters dels nus, la imatge, la lectura que se’m desprèn és de persones que no tenen cura de la seva salut.
A part de que els pits caiguin o no que és lo natural, Newton.

Analitzo. El llenguatge dels eslògans és feminista?
Diria més aviat groller, per un col·lectiu que el què pretén és el respecte pel què denuncien.

Masclista per la concepció, tant el llenguatge visual com els eslògans de la campanya, una provocació per captar l’atenció de misèria intel·lectual. Comporta fer-ne broma i menyspreu, l’efecte contrari del que es pretén.

Identifico. Que qui no te cura de una mateixa o d’un mateix, es maltracta a un mateix, no s’estima, tan a nivell emocional, com físic. Mostra la seva actitud mental. Si no tens cura i no t’estimes, no pots pretendre comprensió més aviat rebuig o que el món et compadeixi.

Conclusió. Clòniques del 90-60-90, tampoc cal, gràcies. Despertes, actives, perspicaces amb iniciativa, sí! Enamoren.

Barcelona, ciutat d’inversors.

Tinc la teoria, digueu-me mal pensat, superficial i sense entrar en detalls, òbviament perquè no tinc suficient informació, però si imaginació per lligar caps.

Sospito de que els fons d’inversió, els inversors, que ara compren edificis sencers provenen de paradisos fiscals. Diners opacs o bruts o senzillament que s’han evadit i tornen per ser rentats, blanquejats i una vegada esbandits i multiplicats tornen a fer el circuit de tornada cap el refugi del paradís.

El funcionament en connivència amb empreses que capten i obtenen informació, de pisos i blocs sencers mitjançant immobiliàries, que tenen peons en regim d’autònoms que treballen per resultats. Bases de dades de contractes de lloguer i propietaris. Analitzant dades. Algoritmes.

Una vegada obtingudes, es focalitza en àrees concretes i s’escullen objectivament les possibilitats i terminis d’execució, de compra, extinció de contractes, reforma i posada en venda.

Prèviament advocats, economistes, tècnics; arquitectes i aparelladors junt amb equips de promotors que estandarditzen el procediment.

Després entren els oficis; paletes, plafonistes, lampistes, aigua i gas…

I finalment es venen. Immobiliària, notari i banc. Obtingut el benefici, els diners tornen al paradís de on havien sortit. Molt possiblement ja tenien una procedència opaca; joc, drogues, prostitució i tràfic de persones…

Sinó, és un relat plausible de com funciona el capitalisme, inversors de diner ràpid i fàcil.

corruptes i carpetes; la torna

“si cap fill meu o jo mateix entrem a presó, trauré tota la merda que hi ha sota la catifa…” JPS

– la torna entre draps bruts.

Qui treu la carpeta, en el moment adequat, pren avantatge i ho empastifa tot !

És el que passa quan es flirteja amb l’Estat. S’és la carpeta útil quan li convenen als serveis d’intel·ligència de l’Estat.

les clientes

les clientes de la Arrimadas; gent amb un baix to crític i cultural -deficiència educativa- no és responsabilitat seva potser, però al dirigents polítics ja els hi va bé.
S’entretenen amb la TV brossa, el cap ple de pardals,la imatge de la senyora amb talons, tenyida i uns quants quilos sobrers, greix, que menja pipes i ho emmerda tot…

(llegint aquest article de vilaweb http://www.vilaweb.cat/noticies/lentrevista-a-ines-arrimadas-a-tv3-senfonsa-en-audiencia/#comment-9232)

ni puto cas

Aquesta empresa, quan l’administració nostrada i local em van deixar tirat i sense cap mena de prestació i sense recursos, després d’anys de pagar impostos, i cotitzar, aquesta empresa com deia, una vegada al carrer per desnonament, va continuar facturant com si visqués en el domicili. M’havien tallat el subministrament de electricitat i per tant també inutilitzat el subministrament de gas, el calefactor de gas no funciona sense electricitat. Els hi vaig demostrar, entrant al registre del concessionari local, tot el patracol de paperassa.
La companyia per resposta em van enviar un munt d’amenaces mitjançant un gabinet d’advocats caça recompenses.
A gas natural Ni puto cas

(comentari al MO d’en @andreubarnils a VilaWeb – http://www.vilaweb.cat/noticies/gas-natural-no-sen-sortira/)

Espoli

…fent cua a l’oficina veig assegut dins la sala d’espera junt a una pancarta un home de mirada perduda, amb ganes de lluitar. M’assec al seu costat, m’interesso. Li pregunto. M’explica que el banc li va concedir un préstec per un projecte d’una casa de colònies. Ells és del sector. M’explica que per motius de la crisi el contractista havia aturat les obres per problemes derivats de la mateixa inèrcia de la crisi i no podia acabar el projecte. Pressiona al banc que li executarà la hipoteca. Vol re-negociar els terminis però el banc li executarà l’aval, el seu habitatge particular. No ha pogut posar en marxa el seu negoci, ni pot generar ingressos.

Em pregunto, posant-me en la lògica dels creditors; -quin creditor inverteix i presta diners, que són dels accionistes, en un projecte que prèviament uns experts financers li han donat el vist-i-plau, i abans de posar-se en marxa, l’aturi quan encara no ha pogut generar ingressos ? I Acte seguit li executa el préstec per recuperar la inversió? – recuperar que?

Actua en contra de la lògica de invertir per guanyar. Liquida el préstec executant l’aval de la hipoteca. Hi perden tots; el banc que perd la inversió dels accionistes que no obtenen dividends i sobretot el promotor del projecte que hi ha invertit tots els seus actius personals i professionals. Es queda sense res, sense projecte, sense habitatge i sense feina. Li espolien tot.

Hi guanyen els fons voltors que revenen -per sota el valor taxat pel mateix banc- els actius de l’home, que abatut i desconcertat emmalalteix. Espoli.

(Aquell dia vaig començar els tràmits per canviar d’entitat bancaria, vaig buscar, i vaig trobar la banca ètica. Vaig canviar de compte.)

#espoli #bancaètica