municipis feministes i talla 36

Observo. Vists els cartells de la campanya de municipis feministes, els pòsters dels nus, la imatge, la lectura que se’m desprèn és de persones que no tenen cura de la seva salut.
A part de que els pits caiguin o no que és lo natural, Newton.

Analitzo. El llenguatge dels eslògans és feminista?
Diria més aviat groller, per un col·lectiu que el què pretén és el respecte pel què denuncien.

Masclista per la concepció, tant el llenguatge visual com els eslògans de la campanya, una provocació per captar l’atenció de misèria intel·lectual. Comporta fer-ne broma i menyspreu, l’efecte contrari del que es pretén.

Identifico. Que qui no te cura de una mateixa o d’un mateix, es maltracta a un mateix, no s’estima, tan a nivell emocional, com físic. Mostra la seva actitud mental. Si no tens cura i no t’estimes, no pots pretendre comprensió més aviat rebuig o que el món et compadeixi.

Conclusió. Clòniques del 90-60-90, tampoc cal, gràcies. Despertes, actives, perspicaces amb iniciativa, sí! Enamoren.

Anuncis

por a la llibertat

Ahir parlava amb una persona i em deia que alguns anarquistes, en relació a no posicionar-se, o clarament a NO donar suport al referèndum i a la independència de Catalunya, en alguns aspectes, són bastant fatxes.

Penso que per ser internacionalista cal tenir una nació. En el sentit de pertànyer a un poble per ser ciutadà del món. Persona que és de on viu, o de on treballa o on conviu.

L’organització del territori depèn de la gent que hi viu i conviu, l’Estat és un ens abstracte d’organització. Si la gent decideix per funcionar amb estructures autogestionades, col·laboratives i solidàries, doncs aquest és el marc de gestió i funcionament, el què la gent vol que sigui.

Por a a la llibertat, a prendre decisions a comprometre’s, inhibir-se i delegar per no fer-se responsable de la pròpia existència.

—————————————————————————————————————————————–

el què deia en Salvador Seguí fa quasi 100 anys:

salvador seguí

Barcelona, ciutat d’inversors.

Tinc la teoria, digueu-me mal pensat, superficial i sense entrar en detalls, òbviament perquè no tinc suficient informació, però si imaginació per lligar caps.

Sospito de que els fons d’inversió, els inversors, que ara compren edificis sencers provenen de paradisos fiscals. Diners opacs o bruts o senzillament que s’han evadit i tornen per ser rentats, blanquejats i una vegada esbandits i multiplicats tornen a fer el circuit de tornada cap el refugi del paradís.

El funcionament en connivència amb empreses que capten i obtenen informació, de pisos i blocs sencers mitjançant immobiliàries, que tenen peons en regim d’autònoms que treballen per resultats. Bases de dades de contractes de lloguer i propietaris. Analitzant dades. Algoritmes.

Una vegada obtingudes, es focalitza en àrees concretes i s’escullen objectivament les possibilitats i terminis d’execució, de compra, extinció de contractes, reforma i posada en venda.

Prèviament advocats, economistes, tècnics; arquitectes i aparelladors junt amb equips de promotors que estandarditzen el procediment.

Després entren els oficis; paletes, plafonistes, lampistes, aigua i gas…

I finalment es venen. Immobiliària, notari i banc. Obtingut el benefici, els diners tornen al paradís de on havien sortit. Molt possiblement ja tenien una procedència opaca; joc, drogues, prostitució i tràfic de persones…

Sinó, és un relat plausible de com funciona el capitalisme, inversors de diner ràpid i fàcil.

vigília d’aniversari

( Publicat el 28/04/2013 originalment a Generació…http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata/?p=244542 )

Matí.
Mirant i observant al fons dels ulls.
Plou, a fora, regalimen gotes incessants.
A la parada del bus, t’acomiades. Te’n vas.
Espero el meu torn.

Parada la taula, les estovalles, el tovallons, els plats, els coberts, les copes.
Mentrestant el rostit impregna d’olor.
Han vingut, han tornat, han rigut, han begut, han brindat. S’han acomiadat.
Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat.

Fins quan?
Una altra volta, roda impecable, surant en l’espai. Equilibri. Vertigen.

En algun lloc algú sent la necessitat de participar, d’involucrar-se, ser protagonista del seu destí.
Sempre hi ha capitans dirigint.
En un altre, dol pels absents. Ja no tornaran.

Compungit, com els nàufrags -els joves i les dones primer!-
– i si atrapo un salvavides ? -potser tinc sort!-
Lluny , absent i present.

Parles, escolto, observo… i -m’emprenyo per- futileses, plenes de bones intencions.
Deixa-ho estar.
– Estàs tens ! -potser tens raó-

Vaig passant, passo ràpid, com els búfals travessant el riu.
Quiet.

Sona, sona, sona…

– Has vist aquest reportatge? Et miro fixament.
– Algun… -Ja fa temps que no miro la tele-
Desconnectat.

Escolto música. Aprenc a manegar eines. Escric. Faig esbossos, i darrerament fotos…

– T’alimentes bé? -t’interesses-
– Suficient.. esmorzo, dino i sopo… i entre mig dels menjars, menjo, alguna fruita quan n’hi ha.

Estic marxant, com els búfals travessant el riu.
En multitud…

Escric sobre blanc, en el quadern.
Escoltant el só que no cessa. Sons llunyans, escoltats…

Música impregnada, reacció de neurones en el cervell, em commociona l’ànima: “Children living in peace and harmony “, la veu.
La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia…
Rescata romàntic: “L.A. is my lady” -dibuixant l’escenari- concert als jardins d’estius viscuts, enllaçant-se amb la dansa del temps.
La dansa del temps.

faves comptades !

He sentit l’entrevista de la Mònica Terribes del mati de Catalunya radio a en Josep Pujol Ferrusola, i em crec el que diu, encara que ideológicament no tinguem res a veure. La deixa dels diners d’Andorra és de l’avi Florenci a els néts, i ells els fills d’en Jordi Pujol i la Marta Ferrusola, els hereus.

Els demés, tothom hem caigut, en la trampa de la guerra bruta de l’estat empastifant el procés sobiranista de Catalunya.

I ara ja podeu rajar tot el què vulgueu…

Un thriller de sexe, d’amants comuns, braguetes poliamoroses, entre en Jorge Moragas, sí l’adjunt ! la Viki Alvarez, la xerraire de la Camarga i en Jordi Pujol Ferrusola.
Diners i guerra bruta, ben muntat per l’Estat.

S’ho ha quedat tot l’estat espanyol quan van confiscar el banc de Madrid, que era el corresponsal del banc de Andorra…

faves comptades !

( com diu un amic; la prepotència i arrogància del pare Pujol, donant sempre lliçons a tothom, ja no li treu ningú, i pensar que ha estat tots aquests anys amagant que ell havia fet allò que aparentment no permetia fer als altres, per mi n’hi ha prou com per pensar malament també d’ells. )

porcs !

introducció :

A Osona s’hi donen varis conflictes relacionats amb el cicle del porc.

Les macrogranges, la industrialització de la ramaderia del porcí. Els residus que generen aquestes, la ramaderia industrial que l’utilitzen com a fertilitzant, i que es filtra al subsòl contaminant  els aqüífers. I els escorxadors industrials del bestiar porcí, que comporten la vulneració de les normes més basiques en la seguretat en el treball. Drets bàsics dels que comporten horaris de més de 8 hores amb sous per sota dels mínims interprofessional i el sotmetiment dels treballadors a la voluntat dels grans grups industrials del porcí, en molts casos, amb el vistiplau dels grans sindicats CCOO i UGT, parapetats i instal·lats en molts dels comitès d’empresa anomenats per la gerència de les empreses.

Les falses cooperatives, el frau de llei més extens en els escorxadors. Com a eina d’esclavatge; inscriuen als treballadors com a socis cooperadors obligant-los a pagar quota d’adhesió per poder treballar-hi, donar-se d’alta a la seguretat social com a autònom, i descomptat-li del seu sou. Sotmesos al consell rector, que en realitat són els esbirros, els encarregats d’atemorir-los i controlar-los i marcar les condicions de treball segons les demandes de producció dels grans grups industrials del porcí. Gran part d’aquests treballadors no entenen en prou feines l’idioma, ni saben quins són els seus drets. Treballadors en  precari, refugiats econòmics, que provenen de paisos de Àfrica, Àsia, sud-Amèrica, Polonesos, Romanesos, i també alguns espanyols.

Cal exigir al departament de treball que faci la seva feina d’inspecció. Que actuï desqualificant les falses cooperatives de serveis, que la llei no reconegui aquestes empreses com a cooperatives i les obligui a inscriure-les com empreses.

Cal la implicació contundent, com ja està fent la XES, de la confederació de cooperatives, identificant i denunciant l’intrusisme d’aquestes falses cooperatives, no sols en el sector de les càrnies sinó també en el de la hoteleria com s’està veient amb les Kellys.

Suport i eines de lluita per aconseguir que s’autoorganitzin, cosa que ja estant començant a fer, i les assemblees de treballadors tinguin elements per definir la seva l’estratègia a seguir. I que el treballadors es reconeixen com a treballadors, no com a cooperativistes.

Cal suport solidari amb la lluita d’aquests col·lectius, carniesenlluita, amb aportacions per la Caixa de resistència.

I divulgació pública, de manera continuada als mitjans de comunicació, premsa, ràdio, TV, xarxes, com ja fan elsetembre i ladirecta per què això és una batalla que cal guanyar.