migrant… explorador contemporani, en un entorn inhòspit i hostil

(el temps que ens ha tocat viure) 

Com es defineix avui l’individu que ha perdut tots els drets, encara que en tingui.

Es busca la vida, entremig dels serrells de l’amistat i les relacions familiars, amb el risc de sentir-se rèmora pels que l’hostatgen, sentir-se intrús de vides alienes.

Entorn inhòspit, mental, hostil per haver de lluitar contra el què percep.

La inutilitat d’haver d’esperar, esperar a poder esdevenir perceptor de drets adquirits, esperar en el temps el moment propici per ser autosuficient, esperar a ser retribuït després d’anys d’aportació a les arques de la seguretat social. La festa permanent, jubilar-se. 
– Quin cony de festa! quin engany és aquest ?

Explorar possibilitats d’exercir experiència i coneixement en un desert de inoportunitats. 
Hostil, síndrome de batalla.

Migrant…

PS:
així és com m’ha definit en JC i com na P em feia veure que podia ser un títol per fer-ne un escrit, i de com ja l’he interpretat i sintetitzat, i obert a tots els que vulguin aportar-hi…  
 
(publicat originalment a Generació….
Anuncis