Barcelona, ciutat d’inversors.

Tinc la teoria, digueu-me mal pensat, superficial i sense entrar en detalls, òbviament perquè no tinc suficient informació, però si imaginació per lligar caps.

Sospito de que els fons d’inversió, els inversors, que ara compren edificis sencers provenen de paradisos fiscals. Diners opacs o bruts o senzillament que s’han evadit i tornen per ser rentats, blanquejats i una vegada esbandits i multiplicats tornen a fer el circuit de tornada cap el refugi del paradís.

El funcionament en connivència amb empreses que capten i obtenen informació, de pisos i blocs sencers mitjançant immobiliàries, que tenen peons en regim d’autònoms que treballen per resultats. Bases de dades de contractes de lloguer i propietaris. Analitzant dades. Algoritmes.

Una vegada obtingudes, es focalitza en àrees concretes i s’escullen objectivament les possibilitats i terminis d’execució, de compra, extinció de contractes, reforma i posada en venda.

Prèviament advocats, economistes, tècnics; arquitectes i aparelladors junt amb equips de promotors que estandarditzen el procediment.

Després entren els oficis; paletes, plafonistes, lampistes, aigua i gas…

I finalment es venen. Immobiliària, notari i banc. Obtingut el benefici, els diners tornen al paradís de on havien sortit. Molt possiblement ja tenien una procedència opaca; joc, drogues, prostitució i tràfic de persones…

Sinó, és un relat plausible de com funciona el capitalisme, inversors de diner ràpid i fàcil.

Anuncis