Humans, déus i estrelles.

Els més antics encara manen manaments i els imposen, els nous, vells, se’ls creuen, els escriuen i s’hi sotmeten, i el més nous sotmetent, s’expendeixen.
En nom de déu, tots, es maten.
I, un rialler inspirat, tancant els ulls, veu les estrelles.

Humans, déus i estrelles.

Sant Martí

Sant Martí, dia important, t’adones que l’estiu ha passat definitivament, som a la tardor, les fulles tenen més pressa per caure, t’arronses una mica fins la candelera, que llavors ja olores primavera…

La bellesa del desassossec

En un moment de canvi de cicle i de feina es dirigia a l’oficina d’un client, des del passadís vidrat del tercer pis, es veia una pati quadrangular assolellat i ple de còdols amb un arbre solitari al mig projectant la seva ombra.

La bellesa del desassossec.